Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. Reformisme humà i polític
Ahir al migdia, Tele 5 va llançar una nova espumeta titulada Cámbiame. És una gasosa de menys quantia. Un humil reguitzell de criatures esperaven torn perquè la tele els fes un nou look, un nou aspecte facial i indumentari, perquè la seva tragèdia és que es miren al mirall i no s'agraden. L'empolainada Marta Torné va exercir de presentadora. I de la terna de jurats estilistes destaquem Cristina Rodríguez, que és tremenda i es menja el programa ella soleta. El mètode és senzill. Col·loquen les aspirants en un tapís roulant, i van avançant lentament perquè vegem el seu aspecte rudimentari. Mentre la cinta els transporta cap al jurat, les criatures relaten, entre sanglots, la seva desventura. Hi incrusten també algun familiar, perquè primer certifiqui la tragèdia, i després aplaudeixi les tasques de reforma realitzades. És un intent de fondre gèneres televisius (talk show, reality show, game show...), però donada la velocitat que hi imprimeixen és un vist i no vist. No és un programa maligne. Més aviat il·lús. El procés de reforma és exterior. La part més profunda a què arriben és a renovar un fons d'armari. La resta és alicatat facial, perruqueria, i especial accent en sabateria. A una aspirant, Águeda, de 22 anys, li va dir Cristina Rodríguez: «¿Quin número calces?», i la noia, mirant les seves humils sabatilles, va contestar: «Un 40». I llavors Cristina li va llançar unes sabates de taló vertiginós i li va ordenar: «Posa't aquestes. Són un 39, però estaràs divina». Exacte, per estar divina s'ha de patir, bonica. La veritat és que tot té pinta de comèdia inofensiva. Són criatures que s'hi presten perquè potser els han promès que després seran reciclades en forma de granets de sorra, i escampades als múltiples circs i xous de Tele 5. ¡Ah! La necessitat no només crea òrgans. Crea també fabulosos organismes que nodreixen aquesta cadena televisiva.
