Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. Igualar el pal de fregar i la marquesa
Reconfortant escena en l'arrencada de la nova temporada -i última- de Velvet (Antena 3). Paula arriba de Londres, plena de noves idees, i proposa als italians -que ara són els propietaris del negoci- que han d'apostar pel prêt-à-porter. «Cal obrir les galeries a la gent, a tothom, a totes les butxaques, no només a les riques», els diu il·lusionada. I la prenen per boja, i li deixen anar aquesta sentència tremenda: «Si creus que una senyora comprarà a la mateixa botiga que compra la seva criada és que no has entès res. Una minyona sempre serà una minyona, es vesteixi com es vesteixi». O sigui, classisme en estat pur.Però Paula, que és més llesta que una llebre, estava preparada per a aquesta resposta. Fa entrar llavors tres dames, totes tres pentinades i vestides exactament igual, com trigèmines, i desafia els italians que endevinin quina és la minyona, i quina la senyora. I naturalment la pifien. S'equivoquen. No són capaços de distingir una humil cuinera d'una rutilant marquesa. Home, l'escena és molt bona. Plàsticament perfecta. I revolucionària per a aquella època: l'Espanya dels anys 60. ¡Ahhh! Si «el pollastre és la democratització de la proteïna», segons sentència lúcida i mítica del gran mestre i professor Abel Mariné, catedràtic emèrit de nutrició i bromatologia, ara, davant aquesta escena de Velvet, podríem afegir que el prêt-a-porter ha fet més per la democratització de les classes que les obres completes de Marx i Engels. Quina escena tan bonica. Els classistes italians van sucumbir. No van distingir entre una cuinera i una marquesa. O sigui, que almenys ens queda el refugi indumentari, un art que pot arribar a igualar la milionària i la minyona. Ara, el que falta és que s'igualin els comptes corrents. ¡Ah! Aquesta és una altra batalla. Molt més cruenta. Fa segles que presenta gran resistència.
