Tu i jo som tres. Per Ferran Monegal. El tètric buit d'un exetarra
Ha sigut una entrevista brutal. La conversa de Jordi Évole (Salvados, La Sexta) amb l'exetarra Iñaki Rekarte ha sigut un viatge esgarrifós. La impressió que n'hem tret és que Rekarte s'ha buidat. Una buidor tètrica, dibuixada amb el saldo canalla de tres assassinats. «¿Tu sabries dir-me el nom de les persones que vas matar?». Silenci. Ulls que miraven sense mirar. Més silenci. Al final, un fil de veu va llançar al buit: «No». I Jordi va afegir: «Jo sí que et diré els seus noms. Eren Eutimio Gómez i Julia Río, un matrimoni, i Antonio Ricondo, un xaval que no tenia ni 30 anys». Més silenci. La mirada perduda. Potser buscant un agafador impossible de trobar. I després el relat, sorprenent, del mètode dels canalles: matar per matar. Disparar no importa a qui. Assassinar. «Érem ovelles», deia Rekarte. Ovelles que reclutava Francisco Múgica Garmendia, àlies Pakito, «Érem xavals de 18 anys. Ens enviava a matar. Sense decidir a qui. A matar». I si mataven civils, i l'atemptat sortia malament: «¡La pròxima sortirà millor!». I una reflexió final esborronadora, després de 22 anys de presó: «Al sortir et fan un homenatge. ¿Però què esteu celebrant? ¿Que hagi matat un matrimoni i un xaval? ¿Aquesta és la meva aportació a la independència d'Euskal Herria?».
