Tu i jo som tres. El bitllet de Ferran Monegal
Donat que Cristina Pedroche s'ha transformat en icona televisiva, o ganxo d'atracció de masses, li han demanat que vagi a amenitzar la gala Hipnotízame (Antena 3 TV). Ha aconseguit un èxit d'audiència molt notable. És natural. Hi havia una gran excitació entre els pedrocheaddictes per veure si sortiria com a les seves colossals campanades indumentàries de la nit de Cap d'Any. Però aquesta vegada va sortir vestida. No va defraudar en absolut perquè, almenys, es va despullar els peuets. Potser intentava alimentar aquell fetitxisme que ens ensenyava l'actriu Jeanne Moreau en la pel·lícula Diario de una camarera. Ben mirat, en aquesta actuació de la Pedroche a Hipnotízame hi ha faltat el glamur del cine. Veure-la caminar descalça sobre un llit de vidres trencats ha sigut poc delicat. No ha tingut ni l'encant ni la seducció d'altres heroïnes. Això de caminar sobre vidres punxeguts els ho feien als nens d'Esparta perquè els quedessin les plantes dels peus plenes de durícies, com petrificades, i poguessin arribar a ser guerrers invencibles. Aquest exercici televisiu el que, en realitat, pretenia era realçar l'hipnotitzador Jeff Toussaint, una inquietant criatura que resulta que et toca el front un segon i caus rodó, completament adormit. Va ser Pablo Motos, a El hormiguero, el 2015, un dels primers a fer sortir aquest controvertit hipnotitzador. En aquella ocasió hi havia al plató Jaime Cantizano. El va tocar i es va desplomar contra terra. De gràcia, no n'hi va fer cap. O sigui, que Toussaint pot arribar a ser un perill. Com ho era també Giucas Casella, hipnotitzador de l'escuderia de l'exventríloc José Luis Moreno, un element realment temible que no solament hipnotitzava convidats del públic, sinó que agafava una gallina, l'adormia i aquella pobra bèstia ja no tornava a pondre cap ou en sa vida.
