Tu i jo som tres. El bitllet de Ferran Monegal
S'hi han esforçat. La mort de Cristina Ortiz Rodríguez, la Veneno, ha propiciat que el Deluxe (Tele 5) li dediqui un extens rèquiem, funeral o aquelarre. La missa negra ha durat més d'una hora i tres quarts. Tot i morta, la Veneno els ha resolt el programa. Potser la seva família els hauria de reclamar algun royalty. No hi havia cap taüt de fusta al plató mentre els oficiants executaven l'espectacle. El fèretre era en format audiovisual. Primer van repassar la seva vida amb fotos i vídeos. Des que va sortir d'Adra (Almeria) dient-se Joselito, fins que va triomfar al Mississippi com a Cristina, la Veneno. O sigui, un retrat del fenomen televisiu, de la criatura que va revolucionar els audímetres en clau de transsexualitat espaterrant. Fins i tot va entrar per telèfon el seu descobridor mediàtic, Pepe Navarro. També hi va haver una entrevista -¡exclusiva, exclusiva!- amb la seva mare, una mare «¡mentidera i dolenta!», segons els concelebrants congregats allà. I una altra amb qui era el seu actual nòvio o parella, que va ser d'un patetisme espantós. Després va venir l'autòpsia. A fons. Sense pietat. Deien, mentre furgaven: «En la seva última entrevista, la Veneno seguia presumint del seu nivell de vida (...) Assegurava que tenia un casa en propietat i la presentava com una gran mansió (...) ¡Mentia un altre cop! ¡Vam entrar a casa seva fa dos dies! ¡Brutícia, mobles vells, fets malbé! ¡Res a veure amb el palau que ella ens va intentar vendre! ¡Ruïna!». En efecte, morta la Veneno, immediatament es van posar en marxa per colar-se al seu humil pis, amb la càmera a punt, i així poder-nos oferir amb tot detall un paisatge de deixadesa i misèria. Sòrdides imatges. Intromissió que ella, si hagués estat viva, segurament no hauria tolerat. Però, al capdavall, ja és morta, ¿no? ¡Doncs endavant! El rèquiem es va acabar amb una rematada a l'alçada d'aquesta cerimònia deluxe. Havien contractat una amiga de la Veneno, segons sembla companya de feina al parc de l'Oest, i va ser l'encarregada de fer la semblança final de la finada. Va explicar que estava tot el dia «empastillada», que «es fotia mig gram de cocaïna d'una tirada», que bevia whisky i rom, i que «estava cada dos per tres orinant». Va ser un treball realment delicat. Coneixent la trajectòria del Deluxe -ja fa vuit anys que és en pantalla- potser el que pretenien era tributar a la Venenoun comiat entranyable. Però en el seu modus operandi, l'estimació no hi té cabuda. Només l'atrocitat.
