Tu i jo som tres. El bitllet de Ferran Monegal
Poques cadenes s'haurien atrevit a ficar-se en plena indignació. Una cosa és baixar amb les càmeres al carrer quan el carrer està de festa. És molt gratificant. I còmode. Una altra diferent és submergir-se entre els aïrats, els indignats que estaven diumenge a la Puerta del Sol manifestant clarament que el que va passar ara fa cinc anys, aquell extraordinari moviment del 15-M, avui té encara més vigència i més raó de ser. La Sexta s'hi va atrevir. Ana Pastor (El objetivo) es va instal·lar arran de terra. Va muntar el seu plató al mig dels manifestants. I no es va queixar, ni va dir allò de «Jo no he enviat les meves càmeres a lluitar contra els elements». Va dir una altra cosa. Aguantant la xiulada general, que va durar tot el programa, va exclamar: «Podíem haver-nos instal·lat en algun terrat, però des dels terrats no se sent la gent». Efectivament. No s'haurien sentit els crits de: «¡Fora, fora d'aquí!», i també «La plaça és nostra, no de La Sexta». Ni hauríem tingut els primers plans de pancartes aixecades a mà que deien: «La plaça no és un plató» i «La Sexta fa negoci». La majoria de cadenes això no ho haurien tolerat. Ens ho haurien amagat. Silenciat. Aquesta valentia mereix reflexió per part dels indignats. Fa cinc anys, hi va haver queixes per la poca atenció que prestava la tele al moviment del 15-M. Ara, cinc anys després, molesta que hi sigui la tele. Sembla incoherència. Jo desitjo que Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid, accepti finalment que es col·loqui a la Puerta del Sol aquella placa que posa «Dormíamos, pero despertamos». ¡Ahh! Més que una advertència, és una preciosa constatació. No es pot retreure ara que La Sexta, i Ana Pastor, en lloc de dormir, hagin estat on havien d'estar: a la Puerta del Sol, entre la gent, i ben despertes.
