Tu i jo som tres. El bitllet de Ferran Monegal. Midnight cowboy
Era dimecres a les 3.33 hores i Ferreras va exclamar: «¡Pastor, Nova York, et dono pas!». I va aparèixer Ana Pastor amb un pintoresc pollastre que l'abraçava i li llançava petons a la galta, la mar d'il·lusionat. ¡Ah! Era un fan de Donald Trump que circulava amb una guitarra, barret texà, camisa de barres i estrelles, completament descordada, i de mig cos cap avall tot al descobert, mal cobrint els seus genitals amb uns calçotets ajustats, tipus braga. Va acabar cantant-li el bolero Bésame mucho a Ana. O sigui, era la reencarnació d'aquell Midnight cowboy, el Cowboy de mitjanit, cèlebre criatura cinematogràfica que va interpretar Jon Voight fa 47 anys. Jo crec que aquesta imatge que ens va oferir Al rojo vivo (La Sexta) era el resum, anticipat, del que vindria cinc hores després, quan es va anunciar oficialment la victòria de Trump. Els cowboys de l'Amèrica del Nord àmplia, profunda i agropecuària han tornat a cavalcar a la conquista de les ciutats, seguint el seu capità, aquell còctel explosiu de general Custer, llop solitari, Mr. Burns i estrella de reality televisiu a parts iguals, que es diu Donald Trump. Ara els mitjans de comunicació occidentals recorden, astorats, aquella predicció que va fer el díscol cineasta Michael Moore: Cinc raons per les quals Trump guanyarà les eleccions. Té mèrit: ho va dir fa quatre mesos i el seu encert ha sigut total. En clau d'humor, Los Simpson també ho van anticipar temps enrere dibuixant Trump amb els discursos de Hitler com a llibre de capçalera i guia espiritual.
