Monegal 8 de juny
Oportuna edició del programa Sense ficció incrustada a Polònia (TV-3). Ha sortit Fermí Fernandez disfressat de Joan Salvat i ens ha explicat la tragèdia, el drama humanitari, que sacseja alguns veïns de barris acomodats de la ciutat de Barcelona. La gairebé segura arribada d'Ada Colau a l'alcaldia els ha deixat en estat de xoc. Han fet les maletes, s'han acomiadat del servei, i estan fugint espantats cap a Matadepera, Sant Cugat, la Cerdanya, i altres municipis amb una renda per càpita alta i sense perill que arribi a l'alcaldia cap rastaflauta. ¡Ah! Ha sigut un retrat sarcàstic, encertat i mordaç, en la línia del millor de Polònia, programa que últimament té certs alts i baixos però que segueix sent l'únic informatiu, fiable cent per cent, de TV-3. La reacció que provoca Ada Colau en algunes capes socials també l'hem vist aquest cap de setmana en programes que no són d'humor, sinó d'anàlisi política, en teoria seriosa, com per exemple La Sexta noche, on va aparèixer Carlos Carrizosa (Ciutadans), molt excitat, i advertia. «A mi, com a barceloní, Ada Colau m'inspira molta desconfiança. Està foragitant la inversió, està qüestionant el turisme (...) I he d'afegir que la senyora Ada Colau no ha renegat de l'independentisme: ¡ella és independentista, està en el rotllo independentista, i en la seva llista hi van independentistes! ¡Això és així!».¡Ahhh! No es va ensorrar el decorat del plató de miracle. O sigui, que la senyora Colau repeteix una vegada i una altra que està pel dret a decidir i no pel full de ruta del procés -i menys encara amb companys de viatge com Convergència- i no obstant segueixen manipulant el seu posicionament ideològic per veure si aconsegueixen acollonir més el ciutadà. Són així de fantàstics. De qualsevol manera aquestes reaccions, aquests veïns espantats dels barris upper Diagonal, aquests atacs de criatures polítiques aïrades, van de cara en el seu posturisme. Envesteixen frontalment. O fugen molt enfadats.
