Ferran Monegal Réquiem per al conillet feliç
Deixant a part els viacrucis del personal de la ratomàquia GHVIP, criatures a sou que van peregrinant al llarg de tots els programes de Tele 5, el màxim que s'ha acostat aquesta cadena a la iconografia religiosa típica d'aquestes dates ha sigut a través de la telecomèdia Aquí paz y después gloria. La interpreta Antonio Resines. Fa de divertidíssim mossèn. L'estructura, els guions i el plantejament escènic d'aquesta opereta són realment molt antics. Sembla una producció fins i tot més antiga que aquell ¡Ay, Señor, Señor! (A-3 TV) que ens va fer Andrés Pajares el 1994, o sigui, 21 anys enrere. Però té un avantatge: Resines és molt Resines. Home, no és el Resines d'Orquesta Club Virginia, ni el de Carreteras secundarias, però aquí fa de capellà esbojarrat, extravagant i perdulari, verd d'allò més, que en companyia del sagristà Antonio Molero conformen un duo que aixeca rialles blanques i espontànies en el meu barri, cosa que en els temps que corren és molt d'agrair. En el capítol de l'altre dia oficiaven un funeral per l'ànima del propietari del club de cites El Conejito Feliz. ¡Ahh! Com és molt natural van a l'església totes les treballadores d'aquest establiment tan virtuós. I al veure mossèn Resines aquell paisatge tan suggerent, ple de sensacionals senyores, exclama levitant d'excitació: «Ja ho va dir el Senyor: ¡deixeu que les conilletes s'acostin a mi!». I allò més que un piadós funeral semblava la resurrecció del Bailén 22.
