Aquelles guerres de Gila
ACòmics show (TV-3), han resolt un enigma de l'univers de l'humor. Es preguntaven qui hi havia a l'altre costat del fil en aquelles extraordinàries i surrealistes converses telefòniques que mantenia Miguel Gila quan parlava de la guerra, amb casc, des de la trinxera, i deia allò de: «¿És l'enemic? ¿Vostès atacaran demà? ¿Que en vindran molts? És que jo no sé si hi haurà bales per a tants». Doncs resulta que amb qui parlava Gila era amb Lloll Bertran i Àngel Llàcer, que feien d'exèrcit enemic i li comunicaven que atacarien a les set del matí, perquè, «Com diu Pep Guardiola, si ens llevem ben d'hora, ben d'hora, serem imparables». ¡Ah! Els ha sortit un esquetx molt enginyós i divertit. Ara que gran part d'Espanya està dividida en quatre fronts de batalla, potser els quatre capitans generals que es disputen la victòria n'haurien d'aprendre de Gila. En un dels seus vídeos més visitats a Youtube -corresponent a una antiga gala a A-3 TV-, el soldat Gila ens diu: «A mi, el que més em cabreja de la guerra són les bronques que tinc amb la meva dona quan torno. Em diu: 'Mira que porc que véns'. I jo li contesto: 'És que tu no saps el que és això. ¡Ens hem d'arrossegar pel fang!'. Però tinc un coronel amb molt bons sentiments. A vegades de sobte hi ha una velleta que vol creuar, i diu '¡Alto el foc!'. I fins que la velleta no ha passat no seguim disparant». ¡Ahhh! Gila era insuperable en aquests monòlegs. Ens parlava de com n'arriba a ser de bruta la guerra. I després hi donava un toc de tendresa: la velleta que passava. Però aquesta tendresa era aparent. En realitat era una càrrega de profunditat terrible. Un cop a les consciències. Cada dia veiem a la tele, als informatius, que no s'atura una guerra per una velleta que travessa. Ni per un nen que fuig, espantat i atordit.
