Anar al contingut

Retrat d’un cineasta enfrontat a un embolic de crisis professionals i personals –un estrany triangle amorós entre elles–, la nova pel·lícula del francès Arnaud Desplechin té un problema essencial: no té ni idea de quina pel·lícula vol ser. El relat va oscil·lant entre el present i el passat, entre l’autoparòdia i la més absoluta serietat, i entre els clixés de la comèdia romàntica i els del cine d’espies, apilant en el procés girs argumentals, filigranes visuals i subtrames que mai arriben a convergir. I la histriònica energia amb què fa totes aquestes coses no només no amaga la falta de lògica i de veritat emocional, sinó que en última instància l’emfatitza.

'Los fantasmas de Ismael': conflicte d'identitat (leer noticia)