Un nou ‘canal de Suez’ s’obre a l’Àrtic pel canvi climàtic

En només dues dècades, l’Àrtic deixarà de ser l’imponent continent gelat que és avui i també deixarà de ser una infranquejable barrera a la navegació. Els models climàtics mostren que hi ha grans parts de l’Àrtic que perdran la seva capa de gel anual, en favor de l’aigua, que guanyarà espai. Aquests sobtats canvis posaran en perill la vida de moltes espècies animals i vegetals, però també tindran conseqüències positives en altres àmbits, ja que un Àrtic navegable permetrà l’obertura de noves rutes comercials marítimes.

«No hi ha cap escenari en el qual el desglaç de l’Àrtic sigui una bona notícia», ressenya l’autora principal de l’estudi i climatòloga de la Universitat de Brown, Amanda Lynch. Tanmateix, com incideix, «la desafortunada realitat» és que el gel ja s’està retirant de l’Àrtic i està obrint noves rutes comercials. Per tot això, Lynch considera que és el moment de «reflexionar sobre les seves implicacions legals, ambientals i geopolítiques».

De fet, aquest any, un vaixell vaixell de càrrega rus de la naviliera Sovcomflot s’ha convertit en el primer a navegar a través d’àrees abans gelades. El barco va partir del port de Sabetta (Rússia) el 5 de gener, va completar el tram fins a la ciutat de Jiangsu (Xina) el 27 de gener i va tornar fins a la localitat russa el 7 de febrer, navegant per tot el mar del Nord amb èxit, d’acord amb un comunicat de l’empresa emès quan es va completar la ruta.

S’ha de pagar un peatge a Rússia, de moment

S’ha de pagar un peatge a Rússia, de momentLa modificació que patirà el paisatge gelat té prou potencial com per obrir noves rutes marítimes més curtes i reduir així l’empremta de carboni del transport de mercaderies. Fins al moment, molts dels barcos que volen viatjar per la ruta del mar del Nord estan obligats a pagar un peatge a Rússia.

Per establir aquesta legislació, Rússia s’acull a l’article 234 del Conveni sobre el Dret del Mar de les Nacions Unides, que estableix que els països que tinguin costes a prop de les rutes marítimes de l’Àrtic tenen la capacitat de regular el trànsit marítim de la ruta sempre que l’àrea es mantingui coberta de gel la major part de l’any.

Aprofitant aquesta contingència, el país no només cobra un tribut al passar per aquestes aigües, sinó que, a més, requereix als navegants una planificació prèvia al viatge. Amb aquests requisits tan estrictes no és estrany que moltes companyies navilieres prefereixin utilitzar els canals de Suez i de Panamà per traslladar les seves mercaderies, tot i que siguin rutes més llargues.

Però l’hegemonia russa podria acabar amb aquest desglaç. «Estic segur que els russos continuaran invocant l’article 234, que intentaran defensar amb el seu poder», afirma Charles Norchi, director del Centre de Dret Oceànic i Costaner de Maine Law. «Però seran qüestionats per la comunitat internacional, perquè l’article 234 deixarà de ser aplicable si no hi ha una zona coberta de gel durant la major part de l’any», ressalta.

El final del control d’aquest país també tindrà a veure amb l’àrea que l’aigua guanyi al gel. És probable que el desglaç deixi lliure una zona que es consideraria aigües internacionals; en aquest cas, «Rússia no podria fer-hi gaire».

Es reduiran les emissions de carboni del trànsit marítim

Es reduiran les emissions de carboni del trànsit marítimLes rutes de l’Àrtic són entre un 30% i un 50% més curtes que les del canal de Suez i el de Panamà. D’aquesta manera, el desglaç ajudarà a reduir el temps que es triga a fer una mateixa ruta en 14 o 20 dies. Això significa que, en cas que el desglaç succeeixi tal com preveuen els models climàtics, les navilieres reduiran la seva empremta de carboni un 24% i alhora estalviaran temps i diners.

«La diversificació de les rutes comercials, especialment en referència a noves rutes que no es poden bloquejar perquè no són canals, li dona al comerç marítim una capacitat de recuperació», ressalta la climatòloga Amanda Lynch, autora principal de l’article publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.

Els països van trigar deu anys a posar-se d’acord per establir el Dret del Mar; per aquesta raó, els científics defensen que és el moment de considerar aquesta possibilitat amb vista a la regulació d’aquest nou espai.

«Ser conscients d’aquests canvis que s’acosten podria evitar crisis quan sorgeixi el problema i així poder resoldre’l ràpidament, una cosa que gairebé mai surt bé», insisteix Lynch, que defensa que «elaborar acords internacionals amb previsió i deliberació és, sens dubte, una millor manera de fer-ho».

Estudi de referència: Enllaç: https://www.pnas.org/doi/10.1073/pnas.220272011

Notícies relacionades

L’única raça de gos amb aquesta característica: no borda

Comencen a construir la planta de captura més gran de CO2 directament de l’aire

......

Contacte de la secció de Medi Ambient: crisisclimatica@prensaiberica.es