VIGILÀNCIA A LES CARRETERES

Radars de Catalunya: mapa actualitzat

Un total de 238 cinemòmetres vigilen la xarxa de carreteres catalanes

rjulve26006463 llagostera   girones   radar de tramo c 65 cassa   llagoster180517171920

rjulve26006463 llagostera girones radar de tramo c 65 cassa llagoster180517171920

1
Es llegeix en minuts
Cristina Buesa

El mapa dels radars de Catalunya

La proliferació de radars es va revelar en el seu moment com una de les maneres més efectives de contenir els excessos de velocitat. Passats els anys i debatent sempre sobre la suposada intenció recaptatòria de les autoritats de trànsit, tant del Servei Català de Trànsit com de la Direcció General de Trànsit, els responsables hi continuen comptant per frenar els qui no respecten les normes de circulació.

Aquest agost, Trànsit ha obert un tram en l’AP-7 entre Santa Perpètua i Mollet. Al març, coincidint ambl’operació sortida de Setmana Santa es van col·locar els últims dos cinemòmetres de tram a la C-31 entre Vilanova i la Geltrú i Sant Pere de Ribes (Garraf), un per cada sentit. S’ha assolit així la xifra de 27 radars d’aquest tipus, que s’han convertit en la manera més solvent que els conductors obeeixin el que dicten els límits.

128,5 quilòmetres de tram

Els radars de tram capten la matrícula del vehicle a l’entrar al recorregut vigilat. Repeteixen l’operació al sortir, una vegada superats els 3, 5 o 18 quilòmetres controlats. Es calcula el temps de pas mitjà i, si s’ha superat el límit establert, s’imposa la sanció.

Notícies relacionades

Amb l’estrena dels últims radars de tram de Vilanova, Catalunya ja compta amb 134,5 quilòmetres supervisats per aquest mètode. El principal avantatge és que els conductors es veuen obligats a viatjar amb una velocitat estable i és estèril que sàpiguen on són per frenar bruscament, com passa amb els fixos.

211 radars fixos

Només entre febrer de l’any passat i març d’aquest any s’han col·locat 14 nous cinemòmetres de tram dels 27 actius. Als 27 radars de tram s’afegeixen uns altres 211 radars fixos repartits per la xarxa viària, la ubicació de la qual és pública malgrat que en ocasions també se censura que no estiguin prou ben senyalitzats.