5
Es llegeix en minuts
A la tardor ens tornarem a vacunar de covid-19

Epi_rc_es

Recentment, l’OMS ha declarat el final de l’emergència internacional per la pandèmia de covid-19. Una de les connotacions és que, d’ara endavant, el seguiment i la pauta de vacunació de la malaltia seran similars als de la grip. I això implica un canvi en les vacunes que s’administraran la pròxima tardor.

¿Per què ens vacunem cada any contra la grip?

Ja sabem que la grip és una infecció vírica amb símptomes catarrals de lleus a moderats. Però que en persones de risc pot ocasionar complicacions serioses. Similar a la covid, ¿veritat?

La grip provoca epidèmies cada hivern i cada tardor disposem de noves vacunes per prevenir-ne els efectes més greus. No una vacuna, sinó diverses (tot i que en una sola inoculació), perquè és un virus molt capritxós que canvia molt de jaqueta i obliga que el nostre sistema immunitari s’adapti contínuament al seu «nou estampat» per neutralitzar-lo. Per això es necessita una actualització anual de les vacunes.

ECDC. Adaptat per Mercedes Jiménez.Per trobar la millor, els experts es reuneixen cada febrer o març per revisar les soques de virus de la grip que s’inclouran a la vacuna de la temporada següent a l’hemisferi nord (per a les de l’hemisferi sud, es reuneixen a principis de la tardor). Aquest procés el gestiona l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Malgrat els esforços, aquesta vacuna anual no té una eficàcia excessivament alta, perquè depèn de quant coincideixen els virus de la vacuna dissenyada i els que realment circulen.

Per intentar augmentar-ne l’eficàcia, els especialistes revisen tota la informació disponible sobre el rendiment virològic, epidemiològic i immunològic de les vacunes en les últimes temporades per als dos hemisferis. Seguint amb el símil de la jaqueta, d’aquesta manera poden intentar vaticinar el que estarà de moda, però no podem saber si «ens queda bé» fins que contraiem la grip.

El Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC) publica informació dels avenços en la grip per a la següent temporada de tardor-hivern. Per cert, que aquest any també han declarat el final de l’epidèmia de grip.

El pecat original de la covid-19

Moltes altres vacunes no necessiten ser actualitzades cada any, perquè el virus contra el qual van dirigides té un ritme més lent de mutació. Però, en el cas de la covid, sembla que sí que haurem de fer el mateix que amb el de la grip. ¿Per què?

En primer lloc, perquè el SARS-CoV-2 té una taxa alta de mutació. A més, convé que la vacuna canviï perquè estudis recents apunten que continuar vacunant amb la variant original del virus pot ser perjudicial. La causa és el que es diu «empremta» o, en format més poètic, «pecat original antigènic».

Aquest fenomen el va descriure l’eminent viròleg Thomas Francis, precisament parlant de la grip, cap al 1960. En el seu article s’estudiaven sèrums de persones de totes les edats per analitzar els anticossos contra la grip que contenien. El que van observar els va sorprendre: independentment de l’edat, en cada persona predominaven els anticossos contra aquella soca que els va fer emmalaltir per primera vegada, fins i tot durant la seva infància.

A aquest fenomen va decidir atorgar-li el bíblic nom de «pecat original antigènic». I implica que la nostra primera trobada amb un virus marca en gran manera la posterior resposta en forma d’anticossos, tot i que després el virus vagi canviant i mutant.

¿I què sabem de l’empremta del SARS-CoV-2? De moment, prou perquè l’OMS hagi aconsellat canviar l’estratègia de vacunació i prescindir de la variant original de Wuhan en les vacunes. Els experts que han assessorat l’OMS han tingut en compte una recent prepublicació de la Universitat de Colúmbia (EUA ). L’estudi mostra que les persones vacunades amb la vacuna bivalent (és a dir, que conté alhora la variant original i l’òmicron) produeixen menys anticossos neutralitzants contra l’òmicron i més contra la variant ancestral.

Tot i que l’estudi encara no està publicat en una revista científica, i podria semblar una mica prematur basar-se en el seu contingut per a les polítiques científiques, fa pensar. Per començar perquè no és el primer que apunta cap a una empremta important per la variant ancestral del SARS-CoV-2. Però també perquè, si esperéssim la publicació definitiva (que pot tardar mesos), ja seria massa tard per aplicar les dades al disseny de les vacunes de la pròxima tardor. Com ha passat sovint durant la pandèmia, s’ha de sospesar si esperar a tenir certesa 100% o actuar de manera probabilística. La veritat és que, basant-nos en l’exemple de la grip i tenint indicis que el SARS-CoV-2 es comporta de manera semblant, no sembla una decisió forassenyada prescindir de la variant original a l’hora de dissenyar les vacunes. D’aquesta manera, si finalment se segueix la recomanació de l’OMS, la vacuna covid de cada tardor estarà basada en les variants que circulin en aquell moment, igual que es fa amb la grip.

L’arsenal ha de continuar creixent

Així, doncs, ens veiem obligats a una actualització a caprici del virus SARS-CoV-2, tot i que afortunadament canviï menys que el de la grip. I, com vam comentar en un article anterior, ens convé generar vacunes convenientment actualitzades per protegir les persones més vulnerables i, a més, que siguin d’accés universal, barates, duradores i fàcils de distribuir.

Desgraciadament, els virus respiratoris estan al cim cada temporada i no tindrem més remei que continuar actualitzant el nostre fons d’armari immunològic segons el que es porti. Per a la grip i per a la covid-19. Per sort, cada vegada disposem de més formats que s’adaptaran a les circumstàncies, a la logística de cada país i a la jaqueta que el virus triï per a la pròxima tardor.

Notícies relacionades

Matilde Cañelles López, investigadora científica. Ciència, Tecnologia i Societat, Institut de Filosofia (IFS-CSIC) i María Mercedes Jiménez Sarmiento, científica del CSIC. Bioquímica de Sistemes de la divisió bacteriana. Comunicadora científica, Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas (CIB-CSIC)

Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegiu l’original.