Entendre + la ciència forense
L’última jugada de Colom: descobrir el seu origen 500 anys després
El responsable de l’estudi de les restes del descobridor d’Amèrica explica el projecte multidisciplicar que dirigeix i coordina, que té per objectiu determinar el lloc de naixement del navegant, un dels grans misteris encara no resolts. La investigació acararà dades històriques amb l’anàlisi de l’ADN.
INVESTIGACION-COLON /
Dues són, almenys, les jugades mestres que va fer Cristòfor Colom en la seva vida. La primera, de manera més o menys conscient, descobrir un nou continent buscant una ruta més curta cap a les Índies; la segona, sens dubte, la capacitat de mantenir en secret els seus orígens.
Aquest fet, que normalment passa desapercebut com una anècdota històrica, no ho és en realitat si som conscients que va viure en una època convulsa, època de guerres, conquistes i reconquistes, de traïcions i deslleialtats.
Malgrat tot això i de la desconfiança que es generava al voltant de persones d’origen desconegut o poc confirmat, Colom va ser capaç d’obrir-se pas en les més altes esferes de les monarquies de Portugal i d’Espanya. Va ser capaç de convèncer en persona els Reis Catòlics perquè el recolzessin en la seva proposta –no per tots ben vistsa– amb una enorme suma de diners, en una conjuntura econòmica complexa per a les arques reials, com era la del 1492 després de mesos d’assetjar la ciutat de Granada.
I el fet que més de 500 anys després de la seva mort el misteri persisteixi pot ser una cosa així com la cirereta al pastís del misteri.
¿Portuguès, gallec o croat?
Cal dir, no obstant, que la gran majoria d’historiadors i acadèmics universitaris assumeixen i entenen que Colom és genovès; italià doncs, tal com alguns documents afirmen.
No obstant, hi ha múltiples teories que, amb arguments coherents i objectius i raonaments basats en dades i dates, advoquen per un origen diferent. D’un possible origen portuguès hi ha almenys tres teories diferents, totes relacionant-lo amb la casa reial portuguesa de l’època. I cinc teories el vinculen a un origen espanyol: en terres gallegues, a l’Alcarria, a Mallorca, a Navarra o a la zona de València.
Encara hi ha més teories explicant d’on era l’Almirall: altres diverses d’origen espanyol, i altres que advoquen per un origen polonès o croat. Per falta de dades per comparar, i davant l’absència d’un suficient nombre de dades històriques, no les hem considerat en aquest moment.
Anàlisi de l’ADN
El nostre Projecte d’Investigació per a la «Confirmació dels orígens de Cristòfor Colom» es basa en l’ús de dades objectives, de les que ja existeixen (documents històrics) i de les que es puguin generar amb l’anàlisi de l’ADN.
No és objectiu del nostre projecte, sota cap concepte ni de cap manera, el fet demostrar que no era italià perquè era espanyol o portuguès. La nostra màxima aspiració, tant quan vam començar fa 18 anys com ara, és la de generar dades científiques, genètiques, que ajudin tant a confirmar la hipòtesi veritable com a descartar les que –lamentablement– no ho siguin.
Restes d’un fill i un germà
3
Per realitzar les anàlisis disposem de les restes de Cristòfor Colom i del seu fill Hernando, obtingudes de la catedral de Sevilla el juny del 2003; també tenim a la nostra disposició els ossos de Diego Colón, germà del descobridor, en aquest cas des de finals del 2002. Voldria esmentar que les restes d’Hernando Colón, el fill, són d’especial importància, ja que va morir i va ser sepultat a la catedral sevillana, d’on mai es van moure.
A partir d’allà, estem treballant amb historiadors que defensen diferents teories. N’hi ha un grup, que anomeno «teories tancades o concretes», que afirmen de manera taxativa qui era el pare de Colom i aporten materials d’aquests o dels seus familiars, de manera que es poden establir comparacions directes per confirmar-les o descartar-les. Aquí encaixen les tres teories portugueses, la gallega, la de l’Alcàrria i la mallorquina.
Després hi ha les que jo anomeno «teories obertes o genèriques», que plantegen un origen regional, però sense especificar qui són els pares o familiars. No hi ha capacitat de fer una comparació directa. Entre aquestes hi ha la teoria més universal que proclami un origen italià, genovès, però no es conegui on hi ha restes dels seus pares o altres ancestres.
Entretots
De manera similar tenim la teoria navarresa, que avala l’origen de Colom dins del grup dels agotes, o la valenciana, que afirma que era jueu i que no volia que se sabés el seu origen com a tal; cap ofereix mostres de familiars, però tant la italiana com aquestes dues esmentades poden beneficiar-se, si és el cas, de la possibilitat que té l’anàlisi de l’ADN d’oferir dades sobre l’origen etnicogeogràfic d’una persona.
Equip multidisciplinari
Per mirar d’aconseguir tota la informació possible i aportar dades que tant de bo resolguin el misteri, m’honro a dirigir i coordinar un grup de científics de les universitats de Florència, Tor Vergata de Roma, del Nord de Texas a Fort Worth, que juntament amb la Universitat de Granada treballaran intensament en aquesta matèria.
Objectiu final: generar dades de la màxima qualitat, acceptades científicament, per al 12 d’octubre pròxim. Alea iacta est. Below is The Conversation's page counter tag. Please DO NOT REMOVE.
Fin del código. Si no ve ningún código arriba, por favor, obtenga el nuevo código de la pestaña Avanzado después de hacer clic en el botón de republicar. El contador de páginas no recoge ningún dato personal. Más información: http://theconversation.com/es/republishing-guidelines
Notícies relacionadesJosé Antonio Lorente Acosta, catedràtic de Medicina Legal i Forense i director científic de Genyo, Universitat de Granada
Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation. Llegeixi l’original.
