Un colossal forat negre desconcerta els astrònoms

Els astrònoms han descobert a l’interior d’un quàsar situat a 12.500 milions d’anys llum de la Terra un colossal  forat negre supermassiu que devora l’equivalent a la massa d’un sol cada dia.

No només és el forat negre de més ràpid creixement en l’univers, sinó també el més lluminós: brilla milers de vegades més que una galàxia sencera i, si fos al centre de la nostra galàxia, el veuríem 10 vegades més brillant que una lluna plena i faria gairebé impossible la vida al nostre planeta.

Conegut com a ‘J2157’, aquest forat negre va ser descobert el 2018 pel mateix equip de recerca, dirigit per la Universitat Nacional d’Austràlia, que ara revela una cosa inesperada: d’acord amb els coneixements actuals, és impossible que sigui tan gran.

Segons les noves dades obtingudes pels astrònoms, el J2157 no és el forat negre més massiu conegut, però és 34.000 milions de vegades més pesant que el nostre sol i cinc vegades més pesant que l’M87*, el forat negre supermassiu present a la galàxia el·líptica M87.

En relació amb el forat negre supermassiu que tenim al centre de la nostra galàxia, la Via Làctia, anomenat ‘Sagitari A*’, el J2157 és 8.000 vegades més pesant.

En l’univers jove

El més rellevant d’aquest descobriment és que el J2157 està creixent des que l’univers tenia només 1.200 milions d’anys, menys del 10% de la seva edat actual.

Creix a una velocitat un 40% més ràpida que la velocitat límit màxima establerta per la seva massa: per tant, està creixent més ràpid del que un forat negre hauria de ser capaç de fer.

Els astrònoms es pregunten com és possible que forats negres d’aquest calibre poguessin existir des d’una època tan jove de l’univers.

Els científics australians havien estimat prèviament que el J2157 tenia una massa rècord de 20 mil milions de sols, però noves observacions amb el Very Large Telescope de l’ESO a Xile han permès establir la velocitat amb què el J2157 aspira magnesi ionitzat, que produeix una firma espectral precisa, i definir la massa amb més precisió.

Objecte impossible

Amb aquestes noves dades, el J2157 s’ha convertit en el forat negre més gran en un període tan jove en la història de l’univers, ja que segons els coneixements actuals seria impossible que s’hagués desenvolupat amb aquestes magnituds.

Notícies relacionades

La sequera a l’Amazones deixa veure rostres humans antics i desconeguts

El telescopi Webb confirma que la taxa d’expansió de l’Univers continua sent una gran incògnita

Aquest descobriment està portant els astrònoms a reconsiderar els seus models cosmològics relatius a la creació de forats negres en l’univers, segons els quals un forat negre d’aquestes característiques hauria necessitat molt més temps i matèria per absorbir que la que hi havia en l’univers quan es va formar.

No només no sabem com es va formar i com va créixer, tampoc sabem com els forats negres han pogut créixer tant poc després del Big Bang, destaquen els investigadors.