Arqueologia / Antropologia

Revelen l’evidència més antiga d’humans cuinant amb foc

Fa gairebé 800.000 anys, els humans prehistòrics controlaven el foc a fi de cuinar aliments i comprenien els beneficis de cuinar el peix abans de menjar-lo

Revelen l’evidència més antiga d’humans cuinant amb foc
4
Es llegeix en minuts

Les restes d’un peix similar a una carpa actual, descoberts al lloc arqueològic de Gesher Benot Ya’aqov (GBY), a Israel, són l’evidència més antiga de l’ús controlat del foc per cuinar aliments per part d’éssers humans: provenen de fa aproximadament 780.000 anys. Fins ara, les primeres evidències de cocció dataven de fa al voltant de 170.000 anys.

Un equip internacional d’investigadors liderat per la Universitat de Tel Aviv, a Israel, va analitzar les restes d’un enorme peix carpa semblant a les varietats actuals, de dos metres de llarg, i va comprovar que havia sigut cuinat per humans antics fa 780.000 anys. La presència d’altres restes de peixos a la zona de la troballa indicaria que l’ésser humà ja controlava el foc i coneixia els beneficis de cuinar la carn abans de menjar-la, molt abans del que es pensava fins avui.

Control del foc i habilitats de cocció

Fins al moment, les primeres evidències de cocció d’aliments s’ubicaven fa aproximadament 170.000 anys. Tanmateix, la definició exacta sobre quan l’humà primitiu va començar a utilitzar el foc per cuinar ha sigut objecte de moltes discussions científiques durant més d’un segle. Ara, les troballes d’aquesta investigació aporten informació sobre el tema i podrien demostrar que aquestes pràctiques són molt més antigues, segons les conclusions del nou estudi, publicat recentment a la revista Nature Ecology and Evolution.

D’acord amb el grup de científics, liderat per la Dra. Irit Zohar, els resultats de la investigació demostren la gran importància dels peixos en la vida dels humans prehistòrics, tant per a la seva dieta com per a la seva estabilitat econòmica. A més, a l’estudiar les restes de peixos trobats a Gesher Benot Ya’aqob va ser possible reconstruir, per primera vegada, la població de peixos de l’antic llac Hula i mostrar que aquest llac acollia espècies de peixos que es van extingir amb el temps.

La gran quantitat de restes de peixos descoberts al lloc demostra que part dels primers humans els consumien freqüentment, i que van desenvolupar tècniques especials de cocció. Aquestes noves troballes confirmen no només la importància dels hàbitats d’aigua dolça i els peixos que contenien per a l’aliment de l’home prehistòric, sinó que també il·lustren la capacitat dels nostres avantpassats per controlar el foc a fi de cuinar aliments. També són una evidència que comprenien la importància de cuinar prèviament els exemplars i no menjar-los crus.

Dents reveladores

Segons una nota de premsa, l’equip d’investigadors postula que l’explotació de peixos en hàbitats d’aigua dolça va ser el primer pas en la ruta dels humans prehistòrics fora de l’Àfrica. L’humà primitiu va començar a menjar peix fa al voltant de dos milions d’anys, però el començament de la cocció del peix, com s’ha demostrat en aquest estudi, va representar una veritable revolució en la dieta dels humans antics i és vital per reconstruir la història dels nostres ancestres.

Els investigadors es van centrar en les dents faríngies, utilitzades per moldre aliments durs com closques, presents en peixos antics de la família de les carpes, el representant actual de la qua és la varietat coneguda amb el nom científic de ‘Cyprinus carpio’. Aquestes dents van ser trobades en grans quantitats, en diferents estrats arqueològics del lloc analitzat. 

A l’estudiar l’estructura dels vidres que formen l’esmalt de les dents, la mida de les quals augmenta amb l’exposició a la calor, els científics van aconseguir provar que els peixos capturats a l’antic llac Hula, adjacent al lloc arqueològic, van estar exposats a temperatures adequades per cuinar i no van ser simplement cremats per un incendi espontani. La datació per radiocarboni va confirmar que les restes tenien gairebé 800.000 anys d’antiguitat.

Un canvi cognitiu i cultural clau

Alhora, el fet de poder comprovar que la cocció del peix es va portar a terme durant un període tan llarg i ininterromput d’assentament al lloc mostra una tradició contínua de cuinar aliments, reflectint l’alt nivell cognitiu dels caçadors-recol·lectors acheulians que estaven actius a l’antiga regió de la vall d’Hula. 

Notícies relacionades

La transició de menjar aliments crus a ingerir aliments cuits va tenir implicacions de gran importància per al desenvolupament i el comportament humans. El consum d’aliments cuits redueix l’energia corporal requerida per descompondre i digerir els aliments, permetent que es desenvolupin altres sistemes físics. A més, condueix a canvis en l’estructura de la mandíbula i el crani humans.

Fins i tot, algunes teories científiques afirmen que el consum de peix va ser una fita clau en la ràpida evolució cognitiva humana, proporcionant un catalitzador central per al desenvolupament del cervell humà. Actualment, les substàncies que aporta la carn de peix, com els àcids grassos omega-3, el zinc o el iode, estan àmpliament valorades per la seva contribució al desenvolupament del cervell.