Miki Núñez aborda el seu trastorn alimentari: «Cada vegada que em veia sentia fàstic»

A Catalunya, sis de cada 10 adolescents rebutgen el seu cos i, en alguns casos, això els porta a patir un trastorn de la conducta alimentària. Es calcula que hi ha uns 28.000 joves que els pateixen. El 90% són noies, però cada vegada més hi ha més homes. Com Miki Núñez, que revela els seus problemes amb el menjar al documental de 3Cat ‘Sempre (im)perfectes’.

«La meva relació amb el mirall mai serà bona», reconeix el cantant i presentador d’'Eufòria' i 'Zenit'. «Cada vegada que em veia, fos on fos, sentia fàstic. Només tenia paraules de rebuig cap a mi mateix: m’insultava, em deia coses superlletges, que ningú m'estimaria, que com volia ser actor o cantant si tenia aquest cos, que estava gras, que per què menjava tant...», relata al documental de TV3, centrat en la pressió estètica i la lluita diària contra els nostres cossos.

«Sempre he tingut problemes amb el menjar. Menjava molt poc o no menjava. Em feia molts enquinços, em marejava, em desmaiava, i era perquè no menjava», recorda entre llàgrimes al documental el també presentador de les campanades de la tele catalana durant els últims anys.

«Si menjava, intentava vomitar. Era constant veure si m’havia engreixat o aprimat. Mai he pensat que em podria acceptar», afegeix Núñez, que confessa que la pressió per tenir un cos perfecte el portava a no banyar-se a la platja o la piscina com la resta dels seus amics.

«Mires enrere i penses: quina vergonya haver-te trobat amb un ganivet intentant tallar-te un tros del teu propi cos perquè no t’agrada», assenyala el cantant que va representar Espanya a Eurovisió amb ‘La venda’.

No acceptació del cos

«No he pensat mai a treure’m la vida, però sí a deixar de patir de qualsevol manera», afirma l’‘extriunfito’, que afegeix: «Tots els problemes i ansietats que he tingut en la meva vida han estat relacionats amb la no acceptació del cos que tinc. Si ho hagués explicat abans, m’hauria ajudat a no tenir els problemes que tinc ara».

El seu no és l’únic testimoni que recull ‘Sempre (im)perfectes’ d’algú que ha patit un trastorn alimentari. També inclou declaracions del músic Toni Mejías, que apunta que «hem arribat a una societat que prefereix una persona malalta que una persona grassa». I afegeix: «Vivim en un món en què es fan molts diners de les inseguretats dels altres».

260.000 operacions de cirurgia estètica

Perquè darrere de tota aquesta pressió per modificar els nostres cossos hi ha una indústria que en treu profit. L’any passat es van realitzar 260.000 intervencions de cirurgia estètica i l’edat dels primers retocs ha baixat fins als 20 anys.

Notícies relacionades

Pedro Ruiz i la crítica elegant

Santos Cerdán i l’ortografia

L’actriu Àngels Gonyalons, als seus 60 anys, denuncia al documental la pressió per mantenir-se jove que pateixen les dones. «Els homes envelleixen i són atractius i nosaltres som velles, com si acabéssim quan ens arriba la menopausa». «No veig tants anuncis per mantenir la salut com de cremes antiedat. I a mi em fa més por perdre el cap que l’aparença», destaca la intèrpret.

Altres testimonis que parlen de la pressió estètica són l’actriu i creadora de contingut Mara Jiménez, que aborda la grassofòbia; l’atleta paralímpica Desirée Vila, que se centra en el capacitisme; l’estilista Adriana Boho, que denuncia el racisme estètic, i la model Pino Montesdeoca, que combat l’edatisme.