Mil milions a TV-3 i Sánchez al Marroc menjant gambes

Notícies relacionades

Mascó i Basté parlen de sexe

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

Des del punt de vista televisiu és un capítol més d’indignació mal enfocada. L’agressió a la periodista que està informant és un contrasentit. Haurien de meditar, aquests pocs manifestants irats: gràcies al reporterisme en directe, les seves reivindicacions –justes per a moltíssims ciutadans– són visibilitzades i ens arriben a tots amb una nitidesa que és fonamental per a la gent del camp. Hi ha no obstant en aquest cas una pintoresca novetat, quan l’exaltat crida: "¡I Pedro Sánchez al Marroc menjant gambes!". És una expressió extemporània, fruit d’una irritació que barreja assumptes que no tenen res a veure entre si i de manera esbojarrada. Demagògia, en diuen els clàssics. Això em recorda quan jo estudiava els cronistes que van explicar la pèrdua de Cuba, el 1898, en particular aquella anècdota d’un ordenança de l’almirall Cervera que, havent de servir-li cada matí l’esmorzar, remugava: "Cony, aquí a Cuba la flota delmada. Hem perdut un dineral. I aquest almirall com si res: cada dia menja dos croissants per esmorzar".

La demagògia és un recurs tan fàcil com inútil. No serveix per a res. Fa un parell de nits Carlos Carrizosa, l’últim mohicà de Ciutadans, va ser al programa 324 (TV-3). Se li obrien les carns davant l’anunci que TV-3 rebrà una injecció de 1.347 milions en quatre anys. I exclamava: "Per a la sequera 1.000 milions, ¡però per a TV-3 més de 1.300!". Home, això també és demagògia de manual. Mentre TV-3 continuï sent el colossal artefacte que és, cal alimentar-lo. Fer comparacions amb altres àmbits és estèril. Més efectiu és preguntar-se quin tipus de tele continuaran fent amb aquesta milmilionada. Allò que és el motor audiovisual de Catalunya ja no cola. La història demostra que és el motor audiovisual d’uns quants. Una bonica germandat.