TU i jO SOM TRES

Petit Nicolás, la consagració televisiva d’un pillo

2
Es llegeix en minuts
Petit  Nicolás, la consagració televisiva  d’un pillo

FERRAN MONEGAL

Això és magnífic. Dedica’t a ser pillet, trapasser, trampós, enredaire, entabanador i murri, i segur que et fan una sèrie de televisió i encara seràs més famós. Al Petit Nicolás la plataforma Netflix l’acaba de consagrar. Li ha fet una minisèrie de tres capítols ((P)Ícaro: el Pequeño Nicolás) explicant la història de les seves trapelleries. Té mèrit la criatura comptant només 29 anys d’edat.

Com a exercici televisiu és molt entretingut. Et quedes parat i alhora divertit. Després, a l’acabar, et poses a pensar una miqueta i t’agafa un malestar terrible. La història d’aquest murri modern demostra una visió extraordinàriament precoç i lúcida de com funciona el poder i la política. De ser un noi espavilat que aconseguia omplir d’adolescents les discoteques, va passar a omplir de públic jove actes del PP. "No és el mateix omplir autobusos amb senyores de 60 anys aplaudint que omplir-los amb joventut". En efecte, és així. I la Fundació FAES va ser la primera estructura que el va catapultar. Allà, junt amb expresidents i altres caps polítics d’envergadura, Nicolás, amb només 15 anyets, era un plançó a l’alça, un valor per cuidar. "Tothom em feia la pilota. Em vaig creure Déu".

Notícies relacionades

Allò va donar pas a tasques de més envergadura. Política i negoci. La pasta. Les comissions. El bussiness. Fins i tot li van muntar un xalet al selecte barri d’El Viso. "Un dels grans negocis que vam fer allà va ser allò del consorci Medina-la Meca". Contactes. I pel que sembla amb suports a les altures –la vicepresidenta Soraya, per exemple, tot i que ella, of course, sempre ho ha desmentit. Quan han abordat els seus contactes amb Javier de la Rosa i amb algun membre de la Pujol’s family, no han aprofundit. Ha quedat a la superfície. Tampoc s’acaba d’entendre bé la seva posició enmig de la guerra de les clavegueres de l’Estat: CNI i policia. Però aquests tres capítols demostren clarament que el Petit Nicolás ha existit perquè el tinglado polític –en aquest cas del PP– el necessitava, l’utilitzava i li anava de meravella.

És interessantíssim quan Nicolás explica el que Florentino Pérez en un moment donat li va dir: "Jo no soc ni del PP ni del PSOE. Jo soc del poder. Estic per sobre". I la rematada final del tremend excomissari Villarejo també és boníssima: "El petit Nicolás és un murri que amb 17 anys va descobrir el que els altres triguen 40 a descobrir".