Tu i jo som tres
La crítica de Monegal: TV-3 inicia la descontaminació cerebral

L’altre dia Joel Díaz es va sotmetre a una interessant intervenció cerebral en el seu programa ‘Zona Franca’ (TV-3). Va trucar a un acreditat especialista en neteja neuronal, i li va dir: «Doctor, el meu cervell ha quedat greument afectat per tot allò del procés. Necessito que m’esborri tots els records que porto incrustats des del 2017 fins avui».
I el doctor va procedir a endollar-li un artefacte al cap, i va començar a extirpar-li les toxines que tenia emmagatzemades des de l’època de les funestes jornades de desconnexió del 6 i el 7 de setembre del 2017, que va deixar el Parlament partit en dues meitats. ¡Oh! Ha sigut una sessió de regeneració cerebral extraordinària. Joel expulsava els records tòxics per la boca, en format sonor, i els expel·lia cridant: «¡Els carrers seran sempre nostres! ¡Ja tenim estructures d’Estat! ¡Europa ens mira! ¡Ho tenim a l’abast de la mà!». I pel que vam poder veure després de la desintoxicació, el presentador del ‘Zona Franca’ va quedar francament alleujat.
Home, la intervenció a què s’ha sotmès Joel Díaz m’ha semblat excel·lent i fonamental. I a més li ha sortit –potser sense pretendre-ho– una colossal metàfora. És reconfortant que les mateixes intoxicacions que ha estat impulsant TV-3 durant, com a mínim, els últims cinc anys, contaminant el cervell de la seva devota audiència, impulsant relats ‘fake’ i dibuixant contes com si fossin històries reals, és reconfortant, els deia, que en aquesta mateixa TV-3 ara es contractin serveis especialitzats en descontaminació cerebral perquè procedeixin a la neteja de tota la toxicitat que el mateix canal ha inculcat.
Notícies relacionadesÉs una tasca lenta i delicada, això sí. El mateix Díaz porta encara incrustades restes d’intolerància. Fa una setmana es va posar a interpretar l’himne d’Espanya pel darrere. O sigui, una befa sonora a base de pets i ventositats. A mi particularment els himnes m’importen un rave. O les banderes. O els pals que les aguanten. Però mai menyspreo qui sent per ells una vibració sentimental. Amb la religió em passa una cosa semblant: no combrego amb cap, però les respecto totes.
De la mateixa forma que tot Estat hauria de ser aconfessional, tota tele pública hauria de ser apàtrida. Ser apàtrida és respectar totes les pàtries per igual. I els seus habitants.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- La vídua d’Andic demana als fills de l’empresari més diners de l’herència
- Endarrerir el rellotge ¿Quin dia és el canvi d’hora a Espanya? L’horari d’hivern 2025 és a tocar
- Catalunya estrena una aplicació per a la gestió d’aqüífers
- Obituari Mor Enric Canals, exdirector i membre de l’equip que va fundar TV3
- Barcelonejant La fórmula de la Coca-Cola de Josep Cuní
- BARCELONA - GIRONA (2-1) Araujo, el nou davanter centre de Flick, desferma la bogeria a Montjuïc
- Barcelonejant La fórmula de la Coca-Cola de Josep Cuní
- Actualització del codi ètic Barcelona en Comú limita a 12 anys els mandats dels càrrecs electes però obre la porta a excepcions en ple debat de la successió de Colau
- Obituari Mor Enric Canals, exdirector i membre de l’equip que va fundar TV3
- Deriva autocràtica Susan Stokes, investigadora de la Universitat de Chicago: «Als EUA tenim un president que actua com un dictador»