L’‘streaming’ enfila el seu llarg hivern: retallades de plantilla i produccions cancel·lades

Serveis que abans el consumidor percebia com a imprescindibles estan en el punt de mira de les llars, que miren de retallar despeses innecessàries per capejar una realitat marcada per la inflació descontrolada, la crisi energètica i la guerra a Ucraïna. Aquesta mateixa setmana Netflix declarava la seva segona caiguda en subscriptors d’aquest any (970.000, gairebé cinc vegades més dels que va perdre en el primer trimestre). Aquesta dada deixa clar que la fidelitat del client ja no és incondicional. I sense això, els fonaments de les plataformes trontollen.

En mig any ha quedat exposada una de les principals debilitats del model de negoci de l’‘streaming’, basat a compensar uns marges escassos amb un gran creixement: és poc sostenible. Els avantatges del sota demanda davant la televisió van calar en un client cansat de pagar factures astronòmiques i de tolerar publicitat, cosa que va impulsar una enorme fuga d’espectadors al nou mitjà digital.

Ara són els clients els que comencen a abandonar el barco de l’‘streaming’ i la seva sostenibilitat es veu compromesa. Wall Street té molt a veure en aquesta situació. Durant anys va premiar amb bones cotitzacions borsàries les xifres de subscriptors, ignorant fins i tot que moltes plataformes gastaven més del que ingressaven. Les inversions multimilionàries en contingut original, l’expansió mundial i les contractacions de personal a preus astronòmics han creat un problema de tresoreria. Amb menys clients pagant mes a mes la pregunta sembla inevitable: ¿qui pagarà aquesta festa?

L’‘streaming’ s’ha vist obligat a moderar l’optimisme d’abans. Mantenir subscrita una persona els 12 mesos de l’any és prou difícil, expandir-se a altres països és cada vegada menys rendible donada la saturació de serveis i ni un pressupost amb molts zeros o una propietat intel·lectual de renom són garantia de res. 

Les primeres mesures per posar-hi remei no destaquen especialment per la seva popularitat. Netflix és la primera plataforma que obligarà a pagar un extra si es vol compartir el compte amb una altra persona. També prepara un servei complementari a l’actual, que costarà menys però obligarà a «tolerar» una mica de publicitat.

HBO paralitza la seva inversió a Europa

En paral·lel a aquestes iniciatives, dirigides a augmentar beneficis, les plataformes han començat a estrènyer-se el cinturó per frenar el ritme de la despesa. La reducció de plantilla, una de les primeres mesures quan plana el fantasma de la desacceleració, ja ha destruït gairebé 500 llocs de treball a Netflix, molts dels quals, als departaments de màrqueting. I no es descarta que les retallades arribin a altres empreses del sector. L’austeritat també ha arribat a la inversió en producció de contingut original. La companyia de Los Gatos ha anunciat que mantindrà la despesa anual prevista per al 2022 (17.000 milions d’euros) durant els pròxims dos anys, una frenada després de set anys amb increments considerables.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

D’altres han optat per decisions més dràstiques. És el cas d’HBO Max, que fa poc anunciava que suspendrà gran part dels seus plans de producció original per a Europa. Espanya, de moment, no es veurà afectada per la mesura, tot i que no es descarta que a mitjà termini acabi tenint una política d’inversió més conservadora. 

Els analistes del sector són bastant pessimistes i demanen a les companyies que reflexionin sobre quant estan disposades a invertir a costa de guanyar quota de mercat perdent-hi diners. Sobretot, tenint en compte que l’usuari ha deixat clar que no li tremolarà la mà a l’hora de tancar l’aixeta.