Preguntes no formulades al major Trapero

No vull restar mèrit a l’entrevista que Fàtima Llambrich ha aconseguit del major Josep Lluís Trapero. Seria per la meva part mesquí. Com tot bon policia, Trapero parla poc de cara a la galeria. No és aficionat a fer postures televisives, cosa que diu molt al seu favor. Haver aconseguit ara que s’assegui davant les càmeres a contestar preguntes, després de quatre anys de silenci prudent i absolut, té inqüestionable rellevància periodística.

Notícies relacionades

La crítica de Monegal: Homenatge sense art i molta xafarderia a Concha Velasco

TV-3 desmunta mites sexuals a ‘El punt D’

Segurament el moment estrella de la trobada ha sigut quan Fàtima li va preguntar: «Si li truca el president i li diu que té intenció de tornar a fer un referèndum no pactat ¿vostè quina posició adoptaria?». I la resposta estrella ha sigut: «De posicionament, el mateix. Al costat de la llei. Si fos un referèndum il·legal seria la judicatura, la fiscalia, la que ens donaria instruccions». Com a cop d’impacte ha sigut interessantíssim. Igual com un altre que li va formular després, sobre l’1-O: «¿Hauria canviat alguna cosa del dispositiu?», i la seva resposta: «No van ser decisions que vaig prendre de manera personal.

Érem un equip de treball». ¡Ah! Són qüestions oportunes, però crec que no podem arribar a la profunditat del contingut sense fer altres preguntes. Fonamentalment: ¿Qui estava al comandament, al capdavant, de l’operació policial de l’1-O? Això no ha quedat clar ni en el judici. Quan la màquina policial s’engega sempre hi ha un comandament únic que dona les ordres oportunes. I no fa falta ser un gran expert en accions policials per definir aquella jornada com un desastre policial absolut. Incompetència total en la intercepció de les urnes; arribada a les escoles tard i malament, quan ja estava a dins la ciutadania; pallisses i càrregues intolerables contra la població civil... ¿Qui va ser el responsable màxim del disseny d’aquest operatiu? Al marge de les idees polítiques de cadascú, al marge del que puguem opinar personalment sobre si la policia havia o no havia d’intervenir l’1-O, el fet és que va intervenir. I estant davant un excel·lent cap de policia, crec que aquestes preguntes sobre aquesta acció policial haurien sigut oportunes. Una altra cosa és que les imatges de tan desastrosa acció operativa hagin servit com a excel·lent passaport internacional victimista del procés. Aquesta és una altra qüestió, que s’hauria de traslladar als polítics, fins i tot al nostre gremi, dit amb reserves, del periodisme.