Pepón Nieto: «‘Los hombres de Paco’ reflexa uns valors més necessaris que mai»

¿Com li han provat aquests 11 anys al Mariano?

Bé. Crec que una bona elecció de la sèrie ha sigut que això no sigui la continuació dels 117 capítols que vam fer, sinó una nova etapa en què els personatges han evolucionat. Estan en un altre àmbit i d’una altra manera, tot i que sense perdre l’esperit ‘paquero’.

¿Com ha sigut l’evolució del Mariano?

Està casat i té una filla. Segueix a la mateixa comissaria de San Antonio, ara com a inspector en lloc de subinspector. Té la mateixa mala sort per resoldre els casos i tot el sobrepassa.

Per a un actor és poc freqüent reprendre el mateix personatge una dècada després.

Sí, passa molt poc. És curiós perquè és un personatge que mai imaginava que tornaria a fer, però va ser trobar-me amb el guió d’aquest primer capítol, llegir-lo en veu alta, i allà hi havia el Mariano a la meva motxilla, amb la seva manera de moure’s i de comportar-se. La sèrie l’escriuen els guionistes, però l’actor acaba coneixent el personatge més que ningú perquè juga amb les seves pròpies emocions.

¿Creu que els personatges d’aquesta sèrie van calar tant pels seus defectes?

Sí, són antiherois, herois a contracor amb qui el públic es pot sentir molt identificat. Quan vam començar a gravar la primera etapa pensàvem: ja veuràs, la policia ens agafarà mania. I al contrari, estan molt agraïts pel punt de vista que dona la sèrie de la seva professió, perquè els fa humans, pròxims, veus que tenen els mateixos problemes que qualsevol. A més, és una sèrie que reflecteix uns valors que avui dia, que tot són insults i on tot s’hi val, són més necessaris que mai: la lleialtat, l’amistat, la família, la solidaritat...

Es movien en la comèdia, però també van tenir els seus drames.

Era una sèrie en què tot cabia i que mai va deixar de ser un experiment. Tocava tots els gèneres: hi havia comèdia, drama, tensió sexual no resolta, amor, ‘thriller’... ¡Fins i tot hem fet musicals! Això de no pertànyer a cap gènere la converteix en un gènere únic.

¿Creu que sèries com aquesta van ajudar a assentar una indústria audiovisual espanyola queara està triomfant al món gràcies a les plataformes?

Doncs no ho sé... El que sí que sé és que en aquest país fem molt bona ficció, expliquem històries des de nosaltres mateixos. Hi ha uns equips tècnics i artístics increïbles. I ara, amb les plataformes, tenim l’oportunitat de recuperar i redescobrir aquestes sèries, cosa que facilita que tinguem una visió global del bon nivell de la nostra ficció.

¿Però ara no és més complicat triomfar amb tanta oferta?

Complicat ho és sempre. Si un sabés com funcionaran les coses, la tele la produirien els bancs. Això és un esport de risc, no se sap el que passarà. D’una banda penso que la cosa és més difícil amb tanta oferta i de l’altra, que com que té tants seguidors a Llatinoamèrica, al ser en una plataforma té més possibilitats d’arribar a més llocs, doncs potser és el millor moment.

Notícies relacionades

«Si volen guerra, ¡jo, ni un pas enrere!»

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

En aquesta nova entrega trauran suc de temes com la mòmia de Franco o la independència de Catalunya. ¿Es continuaran rient de tot, com abans?

En la primera etapa potser ens posàvem menys condicions. En aquests 11 anys a la nostra societat se li ha posat la pell més fina i som molt susceptibles. Abans no existien les xarxes i la gent es manifestava amb una carta o amb una mala crítica, però ara tenen la possibilitat d’insultar-te en directe. Tot s’ha tornat més democràtic i pots opinar amb més facilitat, però com a la gent no li agradi alguna cosa no té pietat, cosa que et fa anar amb peus de plom a l’hora d’abordar certs temes.