Netflix Àfrica: «Hi ha tantes històries com persones al continent»

Atorgar més visibilitat a la dona, trencar els estereotips encara avui associats amb l’Àfrica i permetre que siguin els africans els que narrin el seu món són algunes de les obsessions de la cineasta kenyana Dorothy Ghettuba, directora de continguts originals a l’Àfrica per a la plataforma Netflix.

«Si coneixes l’entrevista de Chimamanda (Adichie) sobre el perill de la història única, precisament això és el que Netflix vol evitar. Som conscients que hi ha tantes històries com persones hi ha a l’Àfrica i volem explicar-les totes», resumeix Ghettuba a EFE en una entrevista telemàtica en la qual la seva veu –fort, apassionada– s’interromp en el vaivé d’una connexió inestable.

Un món hiperconnectat, inestable però connectat, constitueix al seu torn el tauler de jocs de Netflix, present en més de 190 països en tot el món en els quals aglutina 193 milions de subscriptors: gairebé sis vegades més que fa vuit anys. La multinacional va aterrar el 2016 al continent i, dos anys més tard, va començar a produir continguts ‘Made in Africa’.

«Jo diria que hem arribat a temps», respon Ghettuba sobre si Netflix va tardar massa a fer aquest salt. «Com saps, tenim una herència narrativa molt rica, una gran tradició oral i això mateix estem fent ara però a través d’una pantalla», explica abans de recalcar l’absoluta «llibertat» amb què compten guionistes i directors locals a l’hora de narrar l’Àfrica.

Dones al poder

D’aquesta autonomia han sorgit ‘thrillers’, sèries basades en novel·les d’autores africanes com «Las vidas secretas de las esposas de Baba Segi» –adaptació homònima del ‘bestseller’ de la nigeriana Lola Shoneyin– i fins i tot pel·lícules nascudes de clàssics del teatre africans com «La muerte y el caballero del rey», obra del també nigerià Wole Soyinka, actualment l’únic africà de pell negra que ha guanyat el Premi Nobel de Literatura.

A més, des de principis d’any, sèries com ‘¿Cuánto pesa la sangre?’ (Blood&Water), i sobretot, ‘Queen Sono’ han incrustat a les retines de nombrosos espectadors una realitat africana renovada i plena de matisos en la qual es permet el joc i la intriga sense que un sempitern halo de pobresa, conflicte i heroisme erosioni la trama.

«‘Queen Sono’ es va gravar en més de 30 localitzacions i en diversos idiomes locals» a més de l’anglès, matisa Ghettuba sobre la primera sèrie africana produïda totalment per Netflix i de la qual s’espera una segona temporada, amb africans davant i darrere de les càmeres.

‘Queen Sono’, amb un paper interpretat per la sud-africana Pearl Thusi, dona vida a una espia sarcàstica, feminista i independent que no li preocupa no anar a missa els diumenges –com li agradaria a la seva àvia– i que resol missions perilloses a Kènia, Zanzíbar o Zimbàbue vestida amb les seves millors gales.

«El nostre enfocament és molt deliberat pel que fa a la representació femenina: volem un equilibri, que hi hagi directores, escriptores, productores i alhora explicar històries sobre dones i els problemes que pateixen donant-los un paper central», continua qui es va sentir obligada a estudiar ciències empresarials després de la rotunda negativa dels seus pares que apostés pel món artístic.

Subscripció més barata

A causa de la idiosincràsia del mercat africà, Netflix ha volgut expandir-se pel continent provant plans de subscripció més econòmics només per a dispositius mòbils –a una resolució de 480p– i, en el cas de Sud-àfrica, s’ha associat fins i tot amb empreses de telecomunicacions com Vodacom i Telkom perquè els usuaris sense compte bancari puguin pagar la quota mensual.

A més, ha tancat acords de llicència de contingut amb productors africans a «Ghana, Zimbàbue, Angola i Moçambic», entre altres mercats, segons Ghettuba, i poc abans de la irrupció de la pandèmia de la Covid-19 va anunciar que estrenaria originals de Nollywood –la indústria gegant cinematogràfica nigeriana– després del llançament de «Netflix Naija».

«Nollywood ja era aquí abans que nosaltres arribéssim a l’Àfrica i estem molt emocionats per unir-nos al seu viatge», expressa la directora sobre una indústria que entrena més de 1.500 pel·lícules a l’any –superant Hollywood– i que genera entre 500 i 1.000 milions de dòlars anuals (entre uns 420 i 850 milions d’euros).

Netflix està invertint milions de dòlars en Nollywood i el 2018 va adquirir els drets mundials de la que seria la seva primera pel·lícula original nigeriana, «Lionheart». No obstant, només Sud-àfrica sumava uns 152.000 subscriptors el 2019, segons dades de la companyia Techpoint.africa, mentre que cap dels altres 53 països africans apareixia al ‘top 50’ de Netflix, encapçalat pels Estats Units amb més de 61 milions d’usuaris.

Talent brut

Notícies relacionades

L’harakiri inconclús de la senyora Mariko

Cal fer-li un vestuari al sindicalista Pepe Álvarez

«Tot el que podem fer és invertir en talent latent perquè més africans formin part d’aquesta indústria», reflexiona l’artista keniana sobre el llarg camí que encara queda per recórrer: «No ens considerem salvadors, simplement prometem invertir en el continent i en els seus narradors perquè són fantàstics en el que fan».

«Som aquí i hem vingut per quedar-nos», medita. «El món està preparat per a això. El món està preparat per experimentar diferents narratives africanes», recalca sense dubtes qui sap de primera mà que, en tot el continent, conviuen almenys 1.200 milions d’històries. Tantes com africans.