Anar al contingut

DESÈ ANIVERSARI

'Salvados': "¡Hola, Évole. Soc un desconegut!"

Inés Álvarez

'Salvados': "¡Hola, Évole. Soc un desconegut!"

periodico

Per celebrar el seu 10è aniversari, 'Salvados' (La Sexta) ha volgut fugir d'un programa d'impacte per donar veu a la gent del carrer, que, en el fons, és la seva principal raó de ser; qui alimenta les seves denúncies. Per això Jordi Évole ha donat un simbòlic descans a redactors i guionistes, i amb l'ajuda d'un càmera ha visitat llocs de Madrid, Barcelona, Bilbao, Sevilla... on ha abordat, o es s'ha deixat abordar, per persones anònimes que tenien molt a explicar.

I amb totes les històries, el programa ha acabat parlant de precarietat laboral, desigualtats salarials, xocs generacionals, pensions exigües, indefensió davant la malaltia i l'edat, abús de les tecnologies, la conciliació familiar, desesperança / optimisme davant el futur, por a la reivindicació que deriva en conformisme, solidaritat de tota mena... I una frase molt repetida que ho resumeix tot: "Esto es lo que hay", que ha donat títol al programa.

Jordi Évole parla amb una parella de ciutadans/ ATRESMEDIA

Pensions i préstecs

Jordi Évole iniciava el seu recorregut davant de la Tresoreria de l'Estat, on una dona li explicava el seu fracàs com a emprenedora. Havia demanat un préstec a l'ICO per muntar una botiga i, al fer fallida, es va fer taxista: "Cada mes aparto 700 euros del que guanyo per pagar el préstec", confessava. Els seus fills han hagut de prescindir de capritxos i estudien gràcies a l'àvia.

En un mercat de Bilbao, una viuda de 52 anys que pateix seqüeles d'un càncer li explicava com passa de llarg de la parada del peix i a la carnisseria només compra pollastre. Cobra 422 euros. Amb les despeses fixes li queden 165 euros per menjar. "

"Cobro 422 euros de pensió. 
I amb les despeses me'n queden 165.
I Rajoy m'ha apujat un euro", lamentava
una viuda de 52 anys

 En una fruiteria coneixia una parella d'immigrants equatorians. Ella va treballar cuidant un matrimoni que li va prestar 20.000 euros sense interessos per muntar el negoci. "La gent de Bilbao m'ha donat molt. A mi m'ha tocat la loteria", deia ella.

Estretors i minisalaris

"¡Hola, Évole. Soc un desconegut!", li deia un jove al periodista que esperava en una andana. "¿Aquesta moguda és perquè la gent piqui?", li deixava anar. Es tracta d'un estudiant de 25 anys que mira fins a l'últim cèntim de les seves despeses. I té curioses reflexions, com la que es disfressen les coses amb bones paraules: "El 'coworking', per exemple, és no tenir diners per a una oficina".

Al parc, una senyora madureta passejava el seu gos. Se li estava acabant l'atur i, després de mesos, aquell dia just tindria la seva primera entrevista de feina. Estava molt nerviosa: "Són 20 hores setmanals a 6,50 euros bruts l'hora", diu. "És el que hi ha", sentenciava. 

Conformisme i assetjament

En un bar, treballadors del sector naval estaven contents de poder enllaçar contractes. "Els veterans eren més ferms en les seves reivindicacions. La gent ara no es mou gens", coincidien. A la barra, una dona encara jove explicava que va emigrar a Seatle en l'època del grung i va viure bé. Però trobava a faltar la família. A l'avió va llegir sobre quins sous hi havia a Espanya. "I era veritat", es lamentava.

"El 'coworking' és no tenir  
per a una oficina", deia un jove de 25 anys sobre com es disfressen les coses

Dues noies sevillanes començaven queixant-se de l'assetjament instaurat que pateixen les noies per acabar parlant de la responsabilitat que va assumir una davant un pare malalt de càncer que la va fer madurar de sobte: "Soc la mateixa, però els mobles han canviat de disseny", deia fent broma.

Fills i frustracions

Un partit de futbol infantil concentrava pares amb diferents espinetes clavades. A un pare (amb qui empatitza Évole, que va per allà) li sabia greu veure com els seus fills es fan grans: la incomunicació, el xoc generacional, l'aïllament que comporten les tecnologies... Una mare es queixava de com de difícil resulta la conciliació laboral i familiar i les renúncies que suposa per a una dona. "Rajoy, d'acord, però ¿Soraya no és dona". Tinc gravat quan va tornar als dos mesos de ser mare i va dir que no era dolent", deia amb amargura.

Una dona s'acostava a Évole mentre passejava el seu "nen": un gos d'11 anys. Ha treballat 23 anys i només n'ha cotitzat tres. I ja la veuen gran per treballar. Però llegeix. Llegeix molt. Va somiar amb ser advocada, però les circumstàncies (familiars malalts) no l'hi van permetre. Per això llegeix, i llegeix. "Així m'he après a expressar. ¿Oi que no ho faig tan malament?", li deia a Évole, que la mirava amb tendresa.

Posava fi al programa una 'chirigota' que rendia homenatge als de baix. "Al pensionista, al fontanero...""Este mundo es de la gente", sentenciava la cançó. Aquest 'Salvados', almenys, ho ha sigut totalment.  

0 Comentaris
cargando