El TNC s'omple de rodes i paraules

El Teatre Nacional de Catalunya semblava dimarts al matí la seu d’un examen de Selectivitat –el mateix silenci, la mateixa concentració–, si no fos perquè la mitjana d’edat dels alumnes rondava el mig segle. I és que les 350 persones que en aquella jornada es van enfrontar durant 10 minuts al test de coneixements de la llengua (la castellana, és clar) es jugaven complir un somni: el de participar al concurs Pasapalabra (T-5) i emportar-se aquella roda que garanteix un premi suculent.

A les 10.30 hores, quan s’inicien les proves, ja fan cua unes 50 persones. Els primers són el David (51) i l’Ana (53). Ell és un aficionat a «jugar amb les paraules» que ja s’havia presentat fa un any però no li van trucar i ella, una fan del Pasapalabra que hi va animada pel seu entorn. «Saben que per a mi l’hora de la roda és sagrada». A aquelles hores, destaca, per la seva joventut, el Samuel, un estudiant de Periodisme de 21 anys que se salta classes per provar una experiència nova: «Els meus pares m’hi han animat i com que jo no dubto a presentar-me al que sigui...», confessa.

Notícies relacionades

Comuniquin, sisplau

El que comunica l’Església

Entren per torns de 50 i allà elaboren la prova escrita. «Els que passin les dues rodes escrites, passen a l’oral, en el qual s’han d’enfrontar a la càmera. I ja no és el mateix. Hi va haver una senyora que de seguida va haver d’abandonar. Massa pressió», explica Anabel Verdín, coordinadora de redacció i  una de les examinadores.

EN CINC MINUTS / N’hi ha que amb cinc minuts en tenen prou. És el cas de l’operari d’aeroport José Miguel (43) i el de Laudina (66), la més veterana, que en va deixar cinc en blanc. «Encara que saps que les saps», afirma. «I soc besàvia. Aquí ningú té aquest títol», diu mentre fa mitja per passar el temps. La Maria Rosa, una farmacèutica de 55, està tranquil·la: «Ja vaig concursar fa 20 anys a La ruleta de la fortuna. I vaig guanyar. Em vaig emportar 250.000 pessetes». Arriben els resultats. Dels primers 50 passen al voltant de la meitat. Entre aquests, el David, el José Miguel, la Maria Rosa i la Laudina. Per a l’Ana no va poder ser: «Me’n vaig a casa a participar des del sofà», diu. Els escollits passen de quatre en quatre a fer la roda davant la càmera. Els tres primers en surten contents, tot i que el resultat no el sabran fins passat l’estiu. La Laudina, una dona vitalista, està enfadada amb la seva memòria. Però no se’n va de buit: «M’emporto una experiència per explicar als nets i a les meves alumnes de mitja», es consola. I és que podran jugar entre 80 i 100, però la resta pasapalabra.