Benet XVI, comentarista

Ens enumerava Antonio Pelayo, veterà i savi corresponsal d'A-3 TV a Roma, els títols que ha perdut Benet XVI després de la seva renúncia papal. Són els següents: deixa de ser Bisbe de Roma, Primat d'Itàlia, Pontífex de l'Església Universal, Sobirà de l'Estat de Ciutat del Vaticà i Servent dels Servents de Déu. I davant aquesta tremenda pèrdua de càrrecs, els irredempts pecadors Wyoming i Dani Mateo s'estremien a El intermedio amb gran desassossec. Deia Mateo: «¡Ai! A partir d'ara deixaran de dir-li allò de Totus Tuus, i le diran «Ola k fas». I Wyoming, intentant tranquil·litzar el seu company, l'advertia: «No et preocupis, l'experiència ens diu que farà com els esportistes: acabarà de comentarista de la Santa Missa». Home, aquesta és una possibilitat força virtuosa. No obstant, en el cas que acabés fitxant per TVE, hi haurà un dilema que podria adquirir un caire polític tremend: els diumenges, a les 10.30, haurà d'elegir entre la missa que ofereix El día del Señor de TVE-1, o La missa en català de La 2.

Notícies relacionades

La nostàlgia no és dolenta

La Copa de la Reina, a TV3 i La 2

L'HOME LLOP -. Ha començat la segona temporada de Luna, el misterio de Calenda (A-3 TV). I tampoc ha aparegut l'home llop. Sabem que és un noi de 16 anys, estudiant de l'institut, que es diu Joel. Sabem que durant les nits de lluna plena aquest jove es transforma en bèstia. Però segueixen sense ensenyar-nos ni el procés de mutació, ni les aventures del licantrop. Ni tan sols han anat al zoo a gravar un llop i posar-lo una estona deambulant per la sèrie per donar una mica d'ambient. Res de res. Només sentim gemecs a la llunyania. Es constata que la crisi també afecta de ple els serveis de caracterització. Ens queda el consol, això sí, de veure que la relació entre Belén Rueda (la jutge Sara) i l'atractiu tinent Pando progressa. Ja s'han fet un petó.

TIR AL PLAT .- Jordi Évole ha celebrat aquesta setmana el cinquè aniversari de Salvados (La Sexta). El cineasta, escriptor i crític David Trueba li ha fet una entrevista homenatge; però en un moment donat, amb bona intenció, l'ha previngut amb un toc d'alerta. Li ha dit: «Compte. En aquest país hi ha molta afició al tir al plat. Ja ho saps, s'agafa un plat, es llança ben amunt, i quan està a dalt de tot se li dispara un tret i el plat es trenca». O sigui, tu podries ser el plat, Jordi. ¡Ahh! Aquest és un esport molt arrelat, en efecte. Però quan el plat és humà no és esport. Són canalles amb escopeta.