Fabricant de senyeres, sense èxit

Ens ha ofert aquesta setmana el beneïtAntonio Alcántara(Imanol Arias,Cuéntame,TVE-1) un bonic i meditable moment quan intenta subministrar banderes -entre elles la senyera- al cap de compres d'aquelles Galerías Preciados de l'any 1979. Li diu, per convèncerlo:«¿No ha vist vostè el que passa a Catalunya? Tenen banderes per a tot: l'Estatut, Sant Jordi, el Barça... ¡Milers de banderes! ». I el cap de Preciados, amb cara de pocs amics, contesta:«¡És que són separatistes, senyor!». ¡Ah! El tema és d'una transcendència colossal, i d'una oportunitat prodigiosa. Tot això arrenca de la perspicàcia d'Antonio Alcántara. Som, repeteixo, al 1979, i s'adona que amb aquell invent que es va fer per diluir la personalitat de les autonomies d'Euskadi i Catalunya, és a dir, amb la implantació de l'Espanya de les autonomies a granel, el consum de banderetes a partir d'aquell moment es dispararà. IAntoniodecideix muntar una fàbrica de banderes. Serà fabulós.«¿Sap el que passarà a partir d'ara? ¡Que a tots ens agradarà tenir la nostra bandera i moure-la!», adverteixAntonioamb absoluta convicció. Però el de Galerías Preciados, autista i talòs per naturalesa, el fa fora del despatx. No li compra cap bandereta, i molt menys la senyera, que és pur separatisme segons ell. Home, en pròxims capítols veurem siAntonioaconsegueix que el seu negoci prosperi. Però amb el pintoresc disseny delcafè per a tothompodem suposar que es farà d'or.

EL PROBLEMA CATALÀ.- La conya i l'acudit sobreel fet catalàés un tema recurrent al telehipòdrom estatal. Aquests dies ha esclatat una polèmica amb un gag d'un personatge de la telecomèdiaAída(T-5), aquell que es diuMauricioi és el propietari del bar. Resulta que es troba un nadó abandonat, una nena, i adverteix:«Imagina't que cau en mans de qualsevol, d'un indesitjable, o pitjor encara, ¡d'un català!». I el tema ha provocat cabreig. A mi, com a català que sóc, no em molesta. És una obra de ficció. I el talMauricioés un ésser dibuixat pels guionistes com un xenòfob i un fatxa. Cada dia somia, il·lusionat, queFrancoressuscita. O sigui que la polèmica és inconsistent: que un individu d'aquesta mena consideri que els catalans som indesitjables és gairebé un honor. El que a mi em molesta és el cas dePeces-Barbadient allò de bombardejar Barcelona. Aquest no és de ficció.