'Som en la barbàrie dels diners'

En aquell clima d'austeritat escenogràfica absoluta, en aquell humil niu que almenys ha aconseguitIñaki Gabilondoa Canal+ i que li permet seguir exercint el seu ofici, hem vist aquesta setmana la seva trobada ambJosé Luis Sampedro. El va presentar d'aquesta manera, amb aquesta advertència:«La ment lúcida més jove d'Espanya té 94 anys». I, efectivament, al llarg de 40 minuts de conversa vam poder degustar la seva lucidesa.«A la vista del que hi ha, he decidit apartar-me d'aquest món. Em sento a la cuneta i em limito a veure'l passar. Amb la lectura dels clàssics grecs en tinc prou per alimentar-me». O sigui, un punt de desesperança, certament; però també un punt d'energia indignada i inconformista:«El que en diuen sostenible és en realitat totalment insostenible. Productivitat... ¿Per a què? ¿En benefici de qui? Som en plena època de la barbàrie. De la barbàrie dels diners. Estem com estava Roma al final de l'Imperi». Són retalls, pinzellades, llampecs anotats al meu quadern d'ornitologia. Un cant a dos, un tuiteig en viu en una gàbia petitona, últim reducte, última pistain extremis, que li ha quedat a un gran periodista per anar exercint el seu ofici, i on encara podem degustar el rar plaer d'escoltar, admirar, els precisos dards d'un nonagenari lúcid.

LA TIETA MARIA.-No havíem comentat encara aquella estrena dolçassa, benintencionada i pessebrista que el periodistaXavier Solàpresenta a TV-3:Viatge de noces. ¡Ah! És una idea plena de nostàlgia i d'afecte, gens maligna, però que pot arribar a ser com una llosa santanderina. Ja ens ha presentat dos matrimonis, dues estimables parelles, que després d'una llarga vida ens convoquen per ensenyar-nos com va ser el dia del seu enllaç, com va ser el seu viatge de nuvis, tot evocat al foc de les fotos, els daguerreotips, d'aquella fonamental jornada en la seva vida. Voldria ser entès per aquests matrimonis, que tenen tot el meu respecte i simpatia. Voldria ser entès quan els dic que l'exercici que protagonitzen té un punt terrorífic. És aquell terror que jo recordo que vivia quan la meva molt estimada tietaMariaens trucava per telèfon i ens deia:«¡Dissabte, a les cinc a casa! ¡Mirarem l'àlbum de fotos de quan em vaig casar amb el tiet!». ¡Ah! Eren dissabtes temibles. Hi havia un consol que no tenim en aquest programa de TV: la tieta Mariapreparava uns pastissets boníssims.