Javier Franch Fleta, CEO de Honoralia: “Eliminar contingut negatiu de Google i ChatGPT és una necessitat vital per a persones i empreses”

Al capdavant d'un equip multidisciplinari format per experts en comunicació, màrqueting, administració d'empreses, noves tecnologies i advocats, ha convertit Honoralia en un referent en seguretat de la informació, privadesitat, protecció de dades i exercici del Dret a l'Oblit. Amb moltes batalles legals guanyades i milers de clients en diversos països, la seva feina no consisteix només a eliminar continguts negatius d'Internet, sinó a retornar tranquil·litat, reputació i futur a aquells que senten que la seva identitat ha quedat atrapada a la xarxa.

Javier, a vegades oblidem que darrere d'un nom en una pantalla hi ha una vida. Què sent quan algú arriba a Honoralia destrossat pel que diu internet d'ell?

Sento que internet és una ferida que no cicatriza sola. La gent arriba aquí amb una barreja de ràbia i esgotament. No venen buscant "esborrar el passat" per enganyar ningú, venen buscant que se'ls permeti ser qui són avui. És molt dur veure algú que ha fet net amb la seva vida, que ha pagat els seus deutes o que ha superat un error, i que Google li continuï tirant en cara cada matí. A Honoralia tractem amb aquesta vulnerabilitat. La nostra feina és dir-li a aquesta persona: "El teu passat no té per què ser la teva sentència de mort civil". Netejar aquest contingut és, per damunt de tot, un acte d'humanitat.

Ara el problema té un nou nom: ChatGPT. Com ens afecta que una intel·ligència artificial decideixi qui som?

El desafiament és enorme perquè la IA no només recorda, a vegades "al·lucina". ChatGPT pot connectar el teu nom amb un esdeveniment negatiu de forma errònia o rescatar una notícia vella i donar-li una vigència que no té. Si Google és l'arxiu, la IA és el narrador, i si el narrador s'equivoca, la teva reputació es converteix en una ficció perillosa. Per això a Honoralia ens hem especialitzat en aquest nou front. No és només una necessitat tecnològica, és una qüestió de justícia bàsica: ningú hauria de veure la seva vida distorsionada per una màquina que no entén de contextos ni de perdons.

Al seu web, honoralia.com, es percep que no només ajuden grans empreses, sinó també el ciutadà del carrer. És el dret a l'oblit l'"escut" de l'home comú?

Absolutament. Durant molt de temps es va pensar que això era cosa de polítics o famosos, però el "nàufrag digital" sol ser una persona normal. Un autònom que pateix una campanya de desprestigi d'un competidor envejós o un professional que va ser esmentat en un butlletí oficial fa dues dècades per una ximpleria. Per a ells, el dret a l'oblit és l'única eina per recuperar la seva llibertat. A Honoralia ens dediquem a fer que aquest escut sigui real, a fer que la llei es posi al costat de la persona i no del costat del servidor que guarda brossa informativa només per inèrcia.

Què és el més satisfactori de la seva feina quan aconsegueixen netejar una identitat digital?

El silenci. Però un silenci bo. Aquell moment en què el client ens truca i ens diu: "He buscat el meu nom i, per fi, ja no hi és". És com si es treguessin una motxilla de pedres que portaven carregant anys. Aconseguir que una empresa pugui tornar a contractar gent sense l'estigma d'una notícia falsa o que un pare pugui estar tranquil quan els seus fills busquin el seu nom a l'escola, això és el que li dóna sentit a Honoralia. No venem "esborrats", venem la possibilitat de tenir un futur que no estigui segrestat pel passat.

Si hagués de donar un consell d'"amic" a algú que ara mateix està patint per un contingut negatiu a la xarxa, què li diria?

Li diria que no s'amagui i que no senti vergonya. Sovint, el dany reputacional ens fa aïllar-nos, i això és el pitjor que podem fer. Internet és una màquina sorda, però no és invencible. Hi ha solucions legals, hi ha professionals que sabem com parlar-los als cercadors i hi ha esperança. No permetis que un algorisme escrigui el capítol final de la teva vida. La teva identitat et pertany a tu, no a una base de dades, i a Honoralia hi som precisament per ajudar-te a recuperar les claus de la teva pròpia casa digital.

Parlem d'aquesta guillotina moderna que són les ressenyes de clients. Un restaurant que fa tres generacions que serveix amb cura o una clínica que cuida els seus pacients poden veure's a la lona perquè algú, a vegades sense haver trepitjat el local, decideix deixar anar la seva frustració des del sofà. És la ressenya negativa el nou "terrorisme" del segle XXI?

És una plaga silenciosa i, sovint, profundament injusta. A Honoralia rebem trucades d'empresaris que estan al límit del col·lapse emocional, no només econòmic. Una ressenya falsa o una campanya de desprestigi orquestrada pot fer que les vendes baixin un 30% en una setmana. És una forma de càstig desproporcionat on el "jutge" és anònim i no hi ha presumpció d'innocència. No és només una crítica; és un atac al pa dels fills d'aquell empresari. Nosaltres no veiem simplement "estrelles" en una pantalla; veiem la suor de molta gent que està sent trepitjada per un algorisme que premia l'escàndol sobre la veritat. Per això, al nostre web deixem clar que intervenir-hi no és un caprici, és una defensa necessària de la supervivència del negoci.

Javier, parlem del que és irreversible. Hi ha moments en què la llei diu "això es queda" i l'enllaç negatiu roman allà, com un recordatori cruel a la primera pàgina de Google. Quan el dret a l'oblit xoca amb un mur, què ens queda? Estem condemnats al fet que aquesta taca sigui sempre la nostra carta de presentació?

És una de les situacions més frustrants, però també on apliquem més creativitat i humanitat. Si no podem demolir l'edifici vell i lleig perquè té protecció històrica, el que fem és construir una ciutat preciosa al voltant perquè ningú s'hi fixi. A Honoralia no només fem servir l'"esborrador" jurídic; també fem servir el pinzell de la comunicació estratègica. No es tracta de crear notícies falses o maquillatge barat, sinó de generar contingut positiu, real i actual que reflecteixi qui és aquella persona o aquella empresa avui mateix. És el que anomenem "sepultar per rellevància". Si Google insisteix a mostrar un error de fa dotze anys, nosaltres ens encarreguem que la xarxa s'inundi amb els teus assoliments, els teus projectes i la teva realitat de 2026. Al final, l'algorisme és una màquina de rellevància: si li donem una cosa més nova i millor per explicar, acabarà enviant aquell vell fantasma al fons del soterrani, on ja ningú baixa a mirar.

Notícies relacionades

Dos suposats traficants de Figueres passen dos mesos a la presó fins que el laboratori conclou que duien paracetamol

El Govern situa ara la tornada a la normalitat de Rodalies la primera setmana de maig

Sembla que m'està parlant d'una mena de "justícia narrativa". És possible, doncs, reescriure la nostra pròpia biografia digital sense faltar a la veritat?

Exactament, és retornar l'equilibri a la balança. No és mentir, és explicar la història completa. Sovint, el cercador només explica el capítol més fosc de la teva vida perquè és el que més "clics" va generar en el seu dia. El que fem a Honoralia és ajudar el client a escriure els següents capítols. Creem perfils, gestionem blogs professionals i potenciem notícies positives que desplacen el contingut negatiu de forma orgànica i ètica. És una feina de paciència, gairebé de jardineria digital: anem plantant contingut de valor fins que aquest bosc nou i sa oculta la malesa del passat. Al final, la gent mereix ser jutjada pel conjunt de la seva obra, no per un sol paràgraf desafortunat que va quedar atrapat en el temps. És donar al lector —i al client potencial o al seleccionador— l'oportunitat de conèixer la persona real, no la caricatura que l'algorisme s'entestava a mostrar.