Jaume Minguell Director general de Boscos de la Generalitat: "Els arbres estan més a prop de les cases i hi ha gent que no és conscient del risc"

Director general de Boscos de la Generalitat des d’abril (Barbens, 1979). En un estiu amb un alt risc d’incendi forestal, aborda les polítiques per reduir el perill i alhora conservar els boscos.

Jaume Minguell Director general de Boscos de la Generalitat: "Els arbres estan més a prop de les cases i hi ha gent que no és conscient del risc"
2
Es llegeix en minuts
Guillem Costa
Guillem Costa

Periodista

Especialista en medi ambient, sostenibilitat i biodiversidad

ver +

¿Com veu la situació actual?

Tenim una massa forestal extensa que ha crescut molt. Cada vegada és més contínua, més densa i la tenim més a prop de casa. Tot això augmenta el risc d’incendi.

¿El principal problema és tenir els arbres a prop de les urbanitzacions?

Depèn. Que es cremi un bosc concret també pot ser un problema si existeix recurrència d’incendis i es degrada un ecosistema d’interès prioritari. Però sí, la primera preocupació és la seguretat dels veïns i dels seus béns.

¿Un foc de baixa intensitat pot aportar algun benefici a un bosc?

Sí, fins i tot més seguretat. Per aquesta raó es fan cremes prescrites. Però hem de tenir en compte que a Catalunya és difícil que la superfície forestal cremi sense que afecti persones o infraestructures. A més, els focs són cada vegada més impredictibles.

De vegades la franja de protecció de 25 metres de distància respecte a les cases no es compleixen.

Hem de reforçar les franges. La llei de 2003 s’ha desplegat de manera parcial i sovint són els ajuntaments, i no els propietaris, els que aborden els treballs. Hem de crear un marc jurídic que reconegui la potestat d’actuar dels consistoris. Cal assenyalar que una franja és com un cinturó de seguretat en un cotxe: és necessari, però si hi ha un xoc frontal a 150 quilòmetres per hora no ens protegirà. No obstant, l’autoprotecció és important i hi ha veïns que no són conscients del perill.

També preparen un pla general de política forestal. ¿Què dirà aquest document?

Inclourà mesures urgents i d’altres que caldrà abordar a mitjà termini. El paisatge actual s’ha construït al llarg de 70 anys i no el canviarem en dos dies. La idea és incentivar la gestió forestal sostenible, que serà diferent en cada lloc.

¿Quan se’n veuran els canvis?

En paral·lel a les actuacions urgents, jo diria que, d’aquí a sis o set anys, si executem el que estem planejant, haurem treballat en les àrees d’actuació prioritàries. És un repte assumible. Però necessitem agafar velocitat de creuer.

¿Qui la sufragarà?

Hem d’incorpora-hi un punt de vista econòmic perquè treballar en els boscos doni la màxima rendibilitat possible si realment volem canviar el paisatge. El pla general de política forestal serà la nostra estratègia i buscarà que es pugui treure profit de la gestió forestal, a més de poder prevenir incendis. D’aquesta manera, no es dependrà únicament de la inversió pública.

¿Cal assumir que no es poden gestionar tots els boscos?

Sí. Caldrà establir prioritats, i aquí són clau les àrees estratègiques en les quals es pot evitar que un incendi empitjori. Són zones d’oportunitat de treball per als bombers.

¿S’eliminaran boscos?

En alguns punts, sí. Es poden substituir per cultius o per espais oberts, que acullen molta biodiversitat.

¿Una gestió, en boscos madurs, pot ser no fer-hi res?

Sí, però cal anar amb compte, perquè, si no actuem en les àrees limítrofes, correm el risc que se’ns cremi un bosc madur, en cas que es produeixi un gran incendi.

¿Posaran més facilitats per realitzar tales al bosc?

Quan existeix un pla d’actuació, tan sols és necessària la comunicació. Quan no hi ha pla és una mica més complex, per les limitacions per època de nidificació d’aus i risc d’incendi.

Notícies relacionades

¿El flexibilitzaran?

Més que flexibilitzar, acotar molt bé els protocols de cada lloc per facilitar les coses als propietaris. La clau és que les mesures es coneguin per endavant.