Els càrtels de la cocaïna tenen sucursals a Barcelona

La forta pressió policial en ports del nord d’Europa, com Rotterdam, Anvers i Hamburg, que eren la porta d’entrada de la cocaïna al continent europeu, ha provocat que nombroses organitzacions internacionals de narcotraficants, principalment de països com Mèxic, Colòmbia, l’Equador i el Brasil, busquin altres destinacions per introduir aquesta droga, sempre camuflada en contenidors de mercaderies. Per això, s’ha incrementat l’arribada de cocaïna en ports com els de Barcelona i València.

A més, la baixada del preu de la cocaïna, fruit de la sobreproducció als països llatinoamericans, ha provocat que els narcotraficants tinguin més necessitat de donar sortida a aquesta substància, de manera que els enviaments solen ser més habituals. "Els càrtels de la droga funcionen com grans empreses", expliquen fonts policials a EL PERIÓDICO, així que, davant el volum de negoci que genera la cocaïna, han començat a instal·lar en ciutats com Barcelona o València persones que funcionen com enllaços: reben el carregament al port, l’emmagatzemen si és necessari i després donen sortida a la droga cap al nord d’Europa, que és el destí més habitual.

A aquests delinqüents se’ls coneix popularment en l’argot policial com a oficines i els Mossos d’Esquadra han detectat que alguns grans càrtels del narcotràfic sud-americà tenen enllaços a Barcelona. Seria el cas dels càrtels de Jalisco i Sinaloa, a Mèxic, com va avançar TV3 i va confirmar aquest diari, però també de bandes de narcos d’altres països com Colòmbia i l’Equador, informen a EL PERIÓDICO diverses fonts.

Els Mossos estan preocupats per la presència d’aquests grups, que en alguns casos operen amb delinqüents locals, però consideren que no som davant la implantació a Catalunya de bandes potents de narcos sud-americanes. Es tractaria més aviat d’una sucursal o delegació d’aquestes bandes que volen controlar l’arribada del carregament al port sense que sigui detectat i garantir el seu posterior trasllat a Europa, on compten amb altres suports, per distribuir-lo.

Fins ara, l’única connexió entre el càrtel de Sinaloa i Catalunya era una operació dels Mossos i la Policia Nacional del novembre que es va saldar amb 14 detinguts d’una banda assentada a Barcelona i a localitats del Maresme i que tenia relació amb el càrtel mexicà.

Notícies relacionades

Arriba a Catalunya un temps més inestable i tempestes

L’alcalde de Santa Susanna, investigat per un abocament

Vincles amb Sinaloa

La investigació va començar amb la desaparició d’un home d’origen kosovar que havia vingut des d’Itàlia fins a Barcelona a finals de maig del 2024 i el cadàver del qual va aparèixer a l’agost en un bosc de Botarell (Tarragona). L’home havia sigut segrestat a Barcelona i els seus capturadors demanaven un rescat de 240.000 euros, segons va denunciar la seva família a la policia de Kosovo. Els segrestadors tenien vincles amb el càrtel de Sinaloa: rebien metamfetamines des de Mèxic. El 2023, la Guàrdia Civil va requisar una tona de cocaïna al port de Barcelona, i l’any passat van ser 17 tones, fet que indica la importància que ha cobrat la infraestructura portuària catalana en l’arribada d’aquesta droga.