BCN i l’àrea que beu del Ter i el Llobregat baixen de l’excepcionalitat a l’alerta

"M’alegra portar bones notícies", comentava el conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, abans de començar la seva intervenció. Catalunya va deixar ahir enrere els pitjors moments de la sequera més persistent de les últimes dècades. En poques setmanes, la quantitat d’aigua emmagatzemada als embassaments ha crescut a gran velocitat, cosa que ha permès al Govern anunciar la retirada de la fase d’excepcionalitat per als gairebé sis milions de persones que beuen dels rius Ter i Llobregat.

Aquesta decisió suposa l’eliminació de diverses restriccions que es mantenien vigents per a l’agricultura i la indústria. A partir d’ara, Barcelona i els seus voltants passen a estar en la fase d’alerta del pla especial de sequera. "L’augment de les reserves, després de les pluges, ens permet sortir d’una situació catastròfica", va dir la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. En ple estiu, època normalment seca, les mesures antisequera activades seran mínimes per a Barcelona, el Vallès, la Catalunya central, el Garraf, el Penedès, Girona, el Maresme i la Selva.

"Considerem les dades de consum dels últims estius. Si duem a terme la despesa habitual, no hi haurà problema durant l’estiu. Però tot i que no plogués tampoc a la tardor, tenim aigua de sobres per no entrar en emergència una altra vegada durant l’any vinent", va avançar Mascort.

Zones vermelles

No obstant, els dirigents catalans han avisat que l’escassetat d’aigua persisteix. "Mai ens sobrarà aigua", va advertir Plaja. Mascort va posar el focus a Tarragona i el seu entorn, on han caigut poques precipitacions. En aquesta regió, si no fos pel minitransvasament de l’Ebre l’escenari seria molt més complex.

L’Executiu està treballant en un projecte d’emergència per aportar aigua regenerada al pantà de Riudecanyes. A l’Alt Empordà, per la seva banda, també millora la situació: els municipis que reben aigua de l’embassament Darnius Boadella continuaran en emergència, però passen de l’estat d’emergència 2 a emergència 1, una fase una mica menys restrictiva.

De moment, malgrat l’increment de les reserves, Catalunya continuarà produint aigua regenerada i aigua dessalinitzada al màxim. "Així, en cas que no plogui, trigarem molt més a entrar en emergència. No ens podem permetre deixar de fer-ho", va detallar el conseller, que va aprofitar per posar pressió al Ministeri per a la Transició Ecològica sobre la licitació de la nova dessalinitzadora de Blanes (Tordera II).

Notícies relacionades

Tot sobre el canvi d’hora d’octubre de 2022 a Espanya: així entrem en l’horari d’hivern

Els rellotges s’hauran d’endarrerir una hora la pròxima matinada

"Estem pendents que licitin les obres i no sabem per què estan trigant tant, esperem que accelerin", va dir. Segons el seu punt de vista, és imprescindible mantenir tots els plans sobre noves infraestructures. A més de les dues futures dessalinitzadores fixes, el Govern continua entossudit a construir una dessalinitzadora flotant al port de Barcelona per fer front a l’emergència, en cas que les coses es torcin.

En paral·lel, la gran assignatura pendent és la potabilització del riu Besòs, a través de noves plantes i desplegant un sistema d’aigua regenerada semblant al que hi ha al riu Llobregat.