"No fugiré, crec en la justícia"

La defensa va demanar la llibertat del jugador en la vista breu que es va celebrar ahir a l’Audiència de Barcelona, mentre que la fiscalia i l’acusació particular reclamen que segueixi a la presó. El tribunal podria decidir avui mateix si excarcera o no el futbolista brasiler.

"No fugiré, crec en la justícia"

J. G. ALBALAT GERMÁN GONZÁlez

3
Es llegeix en minuts
J. G. Albalat
J. G. Albalat

Redactor

Especialista en judicials

Ubicada/t a Barcelona

ver +
Germán González
Germán González

Periodista.

ver +

"No fugiré, crec en la justícia". Van ser les paraules de Dani Alves en la vista breu celebrada ahir a l’Audiència de Barcelona, en la qual la seva advocada, Inés Guardiola, va sol·licitar la seva llibertat amb mesures cautelars, com una fiança de 50.000 euros, la retirada dels dos passaports (espanyol i brasiler) i la presentació periòdica als jutjats.

Per la seva banda, tant la fiscal Elisabet Jiménez com l’acusació particular, exercida per Ester García en nom de la víctima, van demanar que l’exjugador del FC Barcelona es mantingui a la presó, ja que la sentència que el va condemnar a quatre anys i sis mesos de presó per la violació d’una jove a la discoteca Sutton el 31 de desembre del 2022 no és ferma i hi continua havent risc de fuga. La pilota és a la teulada del tribunal de la Secció 21 de l’Audiència de Barcelona, que haurà de decidir ben aviat, fins i tot avui, si excarcera o no l’astre brasiler.

En la vista breu, la defensa d’Alves va argumentar també que la sentència condemnatòria no és ferma, però en sentit oposat. Al seu entendre, el jugador és innocent fins que no es dicti una resolució definitiva, que pot trigar mesos o fins i tot anys.

Els arguments

Al seu recurs contra la condemna presentat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l’advocada d’Alves reitera la petició d’absolució, al considerar que al lavabo de la discoteca no es va produir una violació, sinó sexe consentit. En canvi, la fiscalia i l’acusació particular han reclamat als seus recursos davant el TSJC que s’augmenti la pena al futbolista (a nou anys o 12 anys, respectivament) i que no es tingui en compte l’atenuant de reparació de mal per rebaixar-li la condemna pels 150.000 euros dipositats pel jugador quan va ser processat per a una eventual indemnització a la víctima.

La lletrada d’Alves va argumentar també que la pena imposada de quatre anys i mig és molt inferior a l’exigida per la fiscalia (demana nou anys de presó) i per l’acusació particular (12 anys). En aquest sentit, va recordar que el futbolista va ser empresonat el 20 de gener del 2023 i que va complir la quarta part de la condemna el 5 de març. Amb aquesta condició i si la sentència hagués sigut ferma, Alves ja podria tenir permisos penitenciaris i, fins i tot, a l’haver consignat els 150.000 euros d’indemnització, disfrutar del règim obert que li permetria només anar a dormir a un centre penitenciari.

La defensa va recordar que el futbolista va viatjar a Espanya el gener del 2023 sabent que estava a punt de ser detingut i va negar el possible risc de fuga. A més, va afirmar que les acusacions no han acreditat la seva capacitat econòmica i va insistir que l’astre brasiler va perdre tots els contractes de patrocini que tenia i la feina (jugava al Pumas mexicà) després de ser empresonat. "Encara no ha cobrat d’Hisenda", expliquen al seu entorn sobre els plets que ha guanyat contra l’Agència Tributària.

Notícies relacionades

La fiscal i l’acusació particular, en canvi, van sol·licitar al tribunal que mantingui Alves a la presó perquè la sentència és condemnatòria, tot i que no sigui ferma, i que hi continua havent risc de fuga per la capacitat econòmica del jugador. Les dues acusacions van recalcar que continuen sol·licitant als seus recursos una pena més gran a la imposada i, per tant, consideren que es manté la possibilitat que el jugador fugi d’Espanya. La fiscal va remarcar que el Brasil no extradeix els seus ciutadans a altres països.

La fiscalia va informar que un dels motius del seu recurs contra la sentència condemnatòria és que el tribunal no contempla que sigui un fet provat que Alves ingressés els 150.000 euros perquè fossin lliurats a la víctima sense cap condicionant i amb independència del resultat final del procediment, sinó que va dipositar aquesta quantitat a requeriment del jutge. Segons l’acusació pública, "en els delictes contra la llibertat sexual els perjudicis patits per la víctima no es poden compensar mai de manera completa únicament amb diners, sinó que ha d’haver-hi una voluntat real de reparar el perjudici causat", circumstància que no es presenta, segons la seva opinió, en aquest cas.