Fita astronàutica

Odisseu arriba sana i estàlvia a la Lluna

La nau transporta un sistema receptor de ràdio de baixa freqüència per estudiar l’entorn

La missió lunar d’Intuitives Machines és el primer projecte privat que aconsegueix un allunatge exitós. També es tracta de la primera missió lunar nord-americana en més de 50 anys

Odisseu arriba sana  i estàlvia a la Lluna

VALENTINA RAFFIO

3
Es llegeix en minuts
Valentina Raffio
Valentina Raffio

Periodista.

Especialista en ciència, salut i medi ambient.

Ubicada/t a Barcelona.

ver +

En la mitologia grega, el nom d’Odisseu s’associa a un tortuós viatge ple de contratemps, obstacles i traves que, malgrat tot, acaba amb l’heroi arribant victoriós a la seva meta. En el món espacial, a partir d’ara, el nom de l’heroi grec també s’associarà amb un èxit sense precedents després que divendres de matinada es posés amb èxit sobre la Lluna. Aquestes són les claus per entendre la missió Odisseu i, sobretot, la seva importància històrica.

Primera missió privada sobre la Lluna.

El gran èxit d’Odisseu i la raó per la qual ja ha entrat als llibres d’història és que es tracta de la primera missió privada que ho aconsegueix. L’èxit ja és per si sol ressenyable, però encara ho és més si tenim en compte el llarg rastre de projectes com aquest que han acabat fets bocins. El 2019, per exemple, la nau israeliana Beresheet es va estavellar sobre el terra lunar. El 2023 va passar el mateix amb la japonesa Haruto-R. I el gener del 2024 l’empresa nord-americana Astrobiotics va llançar la seva sonda Peregrino cap a la Lluna però, després de tan sols unes hores de vol, van perdre el control de la nau i van decidir estavellar-la contra la Terra. En aquest context, doncs, l’èxit de l’empresa Intuitive Machines i de la seva Odisseu ressona amb encara més força. És la primera vegada que una empresa privada planta la seva bandera sobre la Lluna.

EL RETORN nord-americÀ.

L’allunatge d’Odisseu està sent aplaudit amb gran entusiasme perquè també suposa el retorn dels Estats Units a la Lluna després de més de mig segle. L’última vegada que els ianquis van trepitjar terra lunar va ser a bord de la missió Apollo 17 de 1972, l’última de l’emblemàtic programa lunar que va suposar "un petit pas per a l’home però un gran salt per a la humanitat". Després d’això, l’agència espacial nord-americana NASA va començar a centrar-se en un altre tipus de projectes i, durant diverses dècades, va deixar de banda la Lluna. En els últims anys, l’entitat ha tornat a posar en el seu punt de mira les missions lunars. Per a això, ha impulsat el programa Artemis, successor d’Apollo, per tornar a la Lluna. En el marc d’aquest projecte, la NASA està col·laborant amb diverses empreses privades com Intuitives Machines. Per això, en certa manera, senten la fita d’aquesta empresa com a pròpia.

Instruments científics.

A més del component simbòlic darrere de l’allunatge d’Odisseu, aquesta missió té una finalitat científica. Es tracta d’una nau de 4,3 metres d’altura i 675 quilos que carrega un ventall d’instruments científics per recollir informació al pol sud de la Lluna. Entre els més destacats hi ha, per exemple, quatre antenes i un sistema receptor de ràdio de baixa freqüència dissenyats per estudiar l’entorn. O unes maquinotes per estudiar la radiació del Sol, Júpiter i la Terra, així com el pols que impacti a la superfície de la Lluna. En total, l’agència espacial nord-americana ha desemborsat 118 milions de dòlars per portar a terme el transport d’instruments científics. Segons expliquen des de la NASA, la informació recopilada en aquest projecte podria ser clau de cara a futures missions tripulades a la Lluna.

Notícies relacionades

Un museu a la Lluna.

Odisseu també acaba de posar sobre la Lluna els primers encàrrecs comercials. L’exemple més vistós és una urna amb 125 escultures lunars de l’artista Jeff Koons, molt conegut pels seus Baloon dogs. Segons expliquen els impulsors d’aquest projecte, de la companyia 4Space, es tractaria de la "primera galeria d’art a la Lluna" de la història. Entre les càrregues comercials també destaquen mostres de roba i accessoris esportius de la marca Columbia, que afirma que amb això busca "posar a prova" els seus materials aïllants. Segons expliquen des d’Intuitive Machines, la missió pretén "establir les bases per a una economia lunar pròspera, obrint noves possibilitats d’investigació, comerç i exploració".

Temes:

NASA Júpiter