"Aquesta crisi està sent aterridora"

"Aquesta crisi està sent aterridora. Veiem com els nostres mars i platges s’omplen de plàstics, les notícies són cada vegada més confuses i contradictòries i ningú ens diu de manera clara què està passant o com cal actuar", explica Sandra Amézaga Menéndez, secretària de la plataforma Mulleres Salgadas, una entitat que reuneix més de 1.500 professionals vinculades al sector pesquer gallec entre les quals destaquen mariscadores, pescadores, bateerias, redeiras i empresàries relacionades amb el mar.

"Hi ha companyes que m’han trucat espantades preguntant si és cert que els pèl·lets provoquen càncer. D’altres, tenen por que siguin tòxics. La informació que ens ha arribat fins ara és confusa i contradictòria. Estem envoltades de rumors i desinformació", assenyala la portaveu d’aquesta entitat, que en els últims dies ha contactat personalment amb experts en microplàstics per traslladar-los els dubtes i pors de les pescadores gallegues. De moment, les primeres anàlisis parlen d’"indicis de toxicitat" en el material tot i que encara no queda clar l’abast del problema. Tampoc se sap quin impacte podria tenir a llarg termini en els animals exposats.

Segons ha pogut saber aquest diari, aquesta setmana s’han organitzat diverses trobades independents entre científics, activistes, pescadors i, en general, ciutadans preocupats per l’arribada de la marea de pèl·lets a les costes gallegues. "Tots coincidim en el mateix: la gestió de la Xunta està sent nefasta", explica Amézaga. "En comptes d’abordar el problema, l’Administració està mirant cap a un altre costat. En comptes de donar informació clara, estan negant la gravetat del problema. I en comptes de prioritzar les tasques de neteja, ho estan deixant en mans de voluntaris. Aquest obscurantisme és el que fa que tinguem encara més por sobre el que està passant", afegeix la secretària de la plataforma Mulleres Salgadas.

Notícies relacionades

Catalunya només disposa d’un gran laboratori on es treballa amb virus de pesta porcina i està situat al costat de Collserola

La Junta d’Andalusia activa la preemergència sísmica després del terratrèmol de magnitud 4,9 a Màlaga

La comunitat científica també denuncia la falta d’informació sobre els pèl·lets. "Han passat molts dies des de l’abocament i continuem sense tenir informació clara i veraç sobre aquests plàstics", explica Jorge de los Bueis Mellado, president de l’associació d’Oceanògrafs de Galícia. Aquesta entitat també ha posat en marxa una campanya independent per rastrejar l’origen dels pèl·lets i analitzar la toxicitat dels diferents compostos. "Demanem col·laboració ciutadana per recopilar fotografies dels sacs abocats per poder entendre quin tipus de plàstics són i quin perill suposen realment per als ecosistemes i les persones", comenta l’oceanògraf.

Aquesta plataforma d’experts, en col·laboració amb la Universitat de Vigo i altres institucions científiques de la zona, ja ha habilitat un formulari per recollir fotografies dels sacs de pèl·lets. Concretament, els científics demanen imatges dels codis de barra que apareixen a les bosses. "Aquesta informació ens pot ajudar a entendre quin tipus de materials s’han abocat, la seva composició i la seva toxicitat", comenta De los Bueis. Encara no està clar si els plàstics abocats són tots iguals o si, per contra, la marea de residus inclou diferents materials. Els científics treballen per aclarir al més ràpid possible aquesta incògnita per a així poder avaluar els diferents tipus de riscos a curt, mitjà i llarg termini associats amb aquest abocament.