La gran sequera de Catalunya El 2023, any del desastre
L’escassetat de pluges va començar el 2020, però aquest any la sequera s’ha intensificat amb una magnitud tal que ha posat en perill el proveïment d’aigua i les activitats econòmiques. Aquesta és la radiografia d’un cicle de sequera extrema.
El gener del 2020, el temporal Gloria va omplir els embassaments de les conques internes de Catalunya. En alguns pantans, es va haver de desembassar gran quantitat d’aigua perquè hi havia risc d’inundació. Tanmateix, des d’aleshores, les precipitacions han sigut escasses, o com a mínim, inferiors al que era habitual segons la mitjana. Com que les reserves estaven al màxim, no hi va haver problemes de proveïment. Però la sequera pluviomètrica havia començat. En els següents anys (el 2021 i el 2022) va ploure per sota de la mitjana, cosa que va provocar que els embassaments mostressin els primers símptomes de flaquesa, sobretot a l’estiu, un dels períodes més secs de l’any. El gener del 2022, quan ja es registrava sequera pluviomètrica i forestal, va caure un últim gran temporal que va alleujar les reserves, però la situació continuava preocupant.
El 2023, no només s’ha repetit el mateix patró, sinó que s’ha accentuat. La falta de precipitacions s’ha repetit i tant la primavera com la tardor han sigut molt més seques de l’habitual. Això ha portat les conques internes i l’àrea metropolitana de Barcelona a una situació inèdita fins a la data. Els embassaments han batut el rècord negatiu i en ple hivern s’acosten restriccions severes, ja que està previst que es declari l’emergència per sequera al sistema Ter-Llobregat, quan el volum dels embassaments sigui inferior al 16%. Fins a la data, amb la falta de pluges, si l’escenari de la llum vermella no s’ha decretat abans és perquè les grans ciutats han utilitzat aigua regenerada i aigua dessalinitzada, dues fonts alternatives, que juntament amb l’explotació dels aqüífers, les masses d’aigua subterrànies, han permès esgotar l’aigua dels embassaments abans d’entrar en la pitjor fase d’aquesta crisi hídrica, que el 2024, si les pluges no arriben, podria empitjorar fins al punt de veure barcos descarregant aigua potable a Barcelona.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Educació Sánchez reduirà per llei les hores lectives del professorat
- Apunt La sort va salvar Fermín
- El Rei agraeix a Al-Sisi el seu paper per a un alto el foc a Gaza
- Seguretat viària ¿Es podrà circular a més de 120 km/h? Els canvis que venen a les autopistes i autovies europees
- El Govern aprovarà l’embargament dimarts després de superar els esculls
- A ALACANT Sánchez anuncia un pla de 13.000 milions, la inversió més gran de la història per als aeroports espanyols
- Tribunals Després de dos anys i mig d’investigació, Sandro Rosell i Bartomeu declaren davant la jutge pel cas Negreira
- Salut Mental i Joves (II) Josep Matalí, Sant Joan de Déu: "Hem de capacitar-nos per donar un major acompanyament emocional als joves"
- Els premis Barceloní i Barcelonina de l’Any obren les festes de la Mercè
- La festa major de Barcelona Una capital que es reivindica "viva"