La nova Agència de la Natura indigna el sector forestal

La creació de l’Agència de la Natura de Catalunya (Anacat) és un compromís que fa anys que es retarda. El 2020, el Parlament va aprovar una llei que havia de servir perquè aquest òrgan fos una realitat. Ara bé, han hagut de passar tres anys perquè es publiquin els estatuts d’aquesta nova entitat, que des d’ahir ja es poden consultar en el portal de participació de la Generalitat.

¿Com pot ser que hagi passat tant temps? "Ens hem dedicat centenars d’hores a dialogar amb tots els sectors implicats perquè aquest document sigui al més conciliador possible", explica Marc Vilahur, director de Polítiques Ambientals. Quan es va aprovar la creació de l’Agència de la Natura de Catalunya, el sector rural va alçar la veu contra aquest nou ens.

Alcaldes i entitats privades del sector forestal i agrícola acusaven els polítics de redactar lleis sense comptar amb ells, que són els que viuen a les zones amb més biodiversitat. "El que hem fet és escoltar les seves peticions i donar veu als òrgans de participació de l’Anacat", assegura Vilahur.

Concessió "insuficient"

Les novetats principals rauen en la composició de la comissió social, en què hi haurà representants dels propietaris rurals, del sector forestal, del món agrari i del sector pesquer i marítim, a més de científics, ecologistes i conservacionistes. Tanmateix, els nous estatuts no han convençut bona part del sector rural. L’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, Elfocat i País Rural, una plataforma que inclou les agrupacions de propietaris forestals més importants (com ara el Consorci forestal de Catalunya i Boscat), continuen indignats.

"El que volem és estar en el consell de direcció, no només en una comissió consultiva. Reclamem formar part de l’òrgan que pren les decisions", critica Josep Maria Serra. "Tenim experiència en el territori i hem de participar quan es debat com cal que ens gastem els diners i quines mesures s’aproven, perquè afectaran la nostra tasca", insisteix. Es queixa que cada vegada, segons el seu punt de vista, l’Administració és més dura i restrictiva als boscos.

En el si del Departament, malgrat haver intentat redactar un document conciliador, són conscients que el sector forestal continua revoltat per no formar part de la direcció de l’Agència. Segons Vilahur, no s’ha modificat la llei ni es farà perquè el text aprovat per majoria al Parlament ja explicitava com havia de ser aquest consell de direcció. De vegades, diu el responsable de medi ambient, en certs sectors hi ha una "por irracional" davant l’aparició de noves entitats com l’Anacat: "No ha de ser així, perquè amb aquesta agència, deixem clar que les polítiques ambientals no es poden imposar, sinó negociar".

Notícies relacionades

CCOO Lledoners denuncia l'agressió sexual d'un intern a una treballadora del centre

Evita ser estafat amb només desactivar aquesta opció del telèfon

"Ens hem adonat que una part del sector productiu del medi rural sí que s’implica perquè veu en l’agència una oportunitat per continuar amb les seves activitats però protegint la biodiversitat. La majoria dels seus problemes, en el fons, se centren en l’excés de burocràcia", opina Vilahur. Ara bé, la realitat és que País Rural ja s’ha reunit amb el PSC, en una trobada en la qual hi va haver Salvador Illa, per exigir que es canviï la llei i se’ls inclogui en el consell de direcció. Vila es mostra satisfet perquè, segons detalla, Illa els va dir que intentaria ajudar-los. Al gener es reuniran amb Junts per buscar més suports.

"L’agència ha d’estar preparada per funcionar molt a principis del 2025", confia Vilahur. És un retard de gairebé cinc anys respecte al moment d’aprovació de la llei que havia d’impulsar aquest òrgan públic. Moltes de les funcions de l’entitat seran les que ara com ara exerceix la direcció general de Polítiques Ambientals. "Amb la diferència que molts dels sectors afectats tindran veu", apunta Vilahur.