Desmuntant estigmes: la lluita contra el tabú de la salut mental

"Està boig", "Li falta un cargol", "Deu haver perdut el cap". Tres expressions quotidianes, moltes vegades repetides, que formen part de la cultura popular i de l'imaginari col·lectiu. Usades sovint de forma ocorrent i fins i tot còmica, la normalització d'aquests comentaris oculta no obstant una connotació pejorativa que resulta inapropiada i banalitza a més la situació que pateixen les persones afectades per trastorns de salut mental.

Afortunadament, hi ha associacions que treballen per combatre l'estigma i la discriminació associades, i assolir així mateix tant la normalització com la integració social dels afligits per aquestes sovint incompreses malalties. Un d'aquests exemples es materialitza a Obertament, una entitat catalana sense ànim de lucre que va néixer el 2010 i des de llavors lluita per millorar la situació dels afectats per trastorns de salut mental.

Comprensió i coneixement

Convé posar-se a la pell de les persones que ho han viscut per comprovar la preocupant dimensió que cobra per a ells, i també l'estigma i la discriminació social que han de suportar gairebé diàriament. També convé recordar que el trastorn mental no disminueix ni deteriora les capacitats, sinó que les altera de manera esporàdica. El tractament i la recuperació són possibles i molts dels afectats porten una vida del tot normal.

El físic canvia, la ment també

L’ansietat i la depressió són dos els problemes de salut mental més habituals a Espanya, segons les dades del CIS, el Centre d’Investigacions Sociològiques. Però n'hi ha molts més, com ara el trastorn obsessiu compulsiu (TOC), la hiperactivitat, l'estrès posttraumàtic, el dèficit d'atenció o els tics que provoca la síndrome de Gilles de la Tourette. De la mateixa manera que la nostra salut física canvia, la nostra salut mental també és susceptible de fluctuar.

La lluita empresa per Obertament se centra en l'activisme, que desenvolupen en quatre àmbits principals: educatiu, laboral, sanitari i mediàtic. Però també en la figura de l'activista, persones que tenen o han tingut un problema de salut mental i volen compartir la seva experiència per ajudar la resta a normalitzar la seva situació, la convivència amb un trastorn. El valor del testimoniatge personal i la verbalització pública. Avui Obertament compta amb més de 300 activistes formats i més de 200 activistes en actiu.

Les dades indiquen que una de cada quatre persones experimentarà problemes de salut mental al llarg de la seva vida, i al problema hi hauran de sumar les conseqüències de la discriminació i l'estigma que encara perviuen a la nostra societat.

A l'escola i centres educatius

La salut mental continua sent una assignatura pendent a la societat i també a les aules educatives i, per això, són necessaris programes que incloguin en l'experiència educativa dels joves una visió de la salut mental lliure d'estigmes.

Així ho considera l'OMS, que assenyala que el 75% de problemes de salut mental comencen abans dels 18 anys, a l'etapa escolar. A més, el 53% de persones amb trastorn mental a Catalunya reconeixen haver amagat la seva problemàtica de salut mental als companys i fins i tot al professorat, mentre que gairebé el 30% assegura haver patit discriminació en l'àmbit educatiu.

L'entitat sense ànim de lucre aposta per introduir programes especials i aconseguir també una implicació més gran dels centres educatius.

A la feina

L'estigma existent dificulta que es posin en marxa polítiques de salut mental a les empreses, o en pot dificultar l'efectivitat si ja estan implementades: el 90% de les persones treballadores amb un problema de salut mental no s'han sentit capaces de parlar obertament de la seva situació a l'entorn laboral. Aquesta és la realitat que cal superar.

La gestió de la salut mental és un repte per a les empreses del futur si volen ser competitives i retenir el talent.

A la sanitat

Per increïble que sembli, el sistema sanitari tampoc no es lliura de l'estigma, i les anàlisis realitzades demostren que les malalties de salut mental poden empitjorar aspectes com l'accés als tractaments o la qualitat de l'atenció i del diagnòstic rebuts.

La xarxa sanitària és una peça clau en el puzle de les malalties mentals i la seva integració i normalització social. La bona notícia és que els serveis sanitaris i els seus equips professionals fa anys que treballen per erradicar l'estigma i la discriminació.

Però les dades que aporta Obertament no resulten tan idíl·liques, perquè el 40,6% d'afectats afirmen haver estat tractats injustament en algun servei de la xarxa catalana de salut mental, mentre que el 24,5% detalla la mateixa situació als centres d'atenció primària.

A casa

Ni l'entorn personal se'n lliura, perquè segons les xifres amb què treballa l'entitat el 50,4% d'afectats afirmen haver patit un tracte injust per part de la família, i fins al 53,1% en el cas dels amics.

Fins i tot un 23% assegura haver rebut pressions de l'entorn més proper perquè no tinguessin fills.

Mitjans de comunicació

El 2015, mitjançant el primer observatori de mitjans i salut mental impulsat per Obertament, es va detectar que un 55% de les notícies publicades a Catalunya sobre salut mental ho feien en to negatiu o denigrant, associant les persones que passaven per aquestes experiències amb violència, un prejudici que els mitjans tendeixen a reproduir.

El 2018, en l'informe sobre les notícies que parlaven del suïcidi, es va poder comprovar que només el 16% dels articles recollien la veu de la persona amb experiència pròpia. I des d'Obertament insisteixen que “incloure referents de recuperació en primera persona als mitjans és essencial per acabar amb l'estigma”.