L’escassetat de perfils s’aguditza al país amb més atur de la UE

L’escassetat de perfils no és un problema únic del mercat laboral espanyol. "Pay them more", xiuxiuejava el president dels Estats Units, Joe Biden, als seus empresaris perquè resolguessin el problema. També passa a Alemanya, si bé les seves taxes d’atur, quatre vegades inferiors a les d’Espanya, ho fan més comprensible.

Des de pioneres empreses tecnològiques (un sector que fa anys que posa de manifest que un dels seus principals frens de creixement és la falta de perfils tècnics) fins a fleques de tota la vida, els motius d’aquesta carestia de professionals són diversos. En casos com l’hostaleria han sigut polèmics. D’altres, en canvi, com el cas dels conductors de camions, desconeguts per al públic general. I les xifres per quantificar l’abast del fenomen, poc fiables, ja que segons les estadístiques oficials els llocs vacants amb prou feines arriben als 150.000 a tot Espanya, si bé el 72% de les empreses, segons la patronal CEOE, afirmen tenir problemes per trobar perfils.

Les empreses se’ls rifen i això es nota en els salaris

Si hi ha una professió que està absorbint persones d’altres sectors amb les mans obertes és la informàtica. I tot i així a les empreses els costa trobar gent, ja que la formació de nous professionals és ràpida, però la demanda empresarial creix encara més ràpid. Els salaris estan per sobre de la mitjana. Són entre un 30 o 50% superiors per a especialistes en ciberseguretat, per exemple.  

Centres com la IT Academy de Barcelona Activa formen de zero perfils de programadors júniors en uns nou mesos i la taxa d’inserció posterior és del 83%, segons les seves dades. En un sector històricament masculinitzat, en aquest centre donen prioritat en les llistes d’espera a les dones i amb això han aconseguit pràcticament la paritat entre alumnes. L’alternativa en el sector privat són els bootcamps: formacions exprés, intensives i amb preus que poden rondar els 12.000 euros. De pocs mesos i pensats tant per a novells com per a personal que vulgui especialitzar-se.

La febre per fer pa a casa ajuda el sector

El Gremi de Flequers de Barcelona mira de treure’s l’etiqueta que treballar de forner significa aixecar-se a les tres del matí. «L’ofici ja és compatible amb el fet de tenir vida social», expliquen. Els obradors estan vivint una regressió històrica: de la industrialització a tornar a potenciar l’artesà. Bon producte a més preu i que exigeix professionals que saben el que fan. En el centre que té el Gremi a Sabadell formen cada any unes 1.500 persones a través de cursos subvencionats pel SOC. Prop del 80% està treballant sis mesos després d’acabar les formacions, d’entre 500 i 1.000 hores, segons les seves dades. «Som un sector de plena ocupació», expliquen. Però la professió també conserva peròs. Segons el conveni de Barcelona, un oficial de segona no arriba als 1.500 euros mensuals. No obstant, des del Gremi expliquen que la promoció és relativament ràpida i un professional que ascendeixi a encarregat de producció i sàpiga negociar pot plantar-se en nòmines d’entre 2.000 i 2.500 euros.

Milers de llocs de treball, sense personal després de la covid

«Tota la vida en hostaleria s’ha treballat mitja jornada, de 12 a 12». Declaracions com les del president de la Confederació Empresarial d’Hostaleria d’Espanya, José Luis Yzuel, no ajuden a fer de l’hostaleria un sector atractiu. Ni a recuperar aquells professionals que durant la pandèmia van marxar a provar sort a altres gremis. L’hostaleria és un dels sectors que més treballadors fa servir i més PIB aporta a l’economia espanyola, si bé les seves condicions són de les pitjors. Segons l’última enquesta de l’EPA, és el segon sector que menys paga a la seva gent, 1.389 euros bruts al mes. Afegit a jornades laborals que compliquen la conciliació familiar. No en va, a Catalunya hi ha gairebé 30.000 aturats de l’hostaleria apuntats al SOC i que esperen ofertes adequades. Al Casal d’Oficis de l’Hospitalet de Llobregat formen cada any desenes de joves tot just sortits de l’ESO (o que no l’han acabat). Dos de cada tres continuen la seva formació i només un de cada tres va directe a treballar.

Es tornen a demanar professionals 15 anys després de la bombolla

A l’Ajuntament de Viladecans, primer amb escoles tallers i després amb cases d’oficis, estan formant aprenents de diferents gremis des de 1988. «A principis dels 2000 molts joves no podien ni acabar els cursos, les empreses de la construcció venien, els oferien feina i se n’anaven», recorden tècniques municipals. Després va esclatar la bombolla i molts d’aquests joves van haver de tornar a estudiar sent ja no tan joves. Avui, 15 anys després, el sector torna a tenir necessitat –si bé a un altre nivell– de peons, qualificats i no qualificats. Feina gairebé assegurada, però a costa d’esforç físic, perillós (la sinistralitat és el doble que en la indústria i cinc vegades més que en els serveis) i un salari que no sempre supera el mínim si un no té una qualificació. És per això que la tinenta d’alcaldia de Viladecans, Rosa Cañisá, reclama més flexibilitat a la Generalitat per adaptar les formacions a les especialitats més demanades pels alumnes i per les empreses de la zona.

Notícies relacionades

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

Dones davant l’algoritme

Sense mili obligatòria i amb la DGT encallada, falten conductors

La mili era un dels principals planters de batalletes i de conductors de vehicles pesants d’Espanya. Molts aprofitaven el tedi de l’aquarterament per treure’s els permisos de conduir de camions i autobusos. El problema ha vingut quan, sense servei obligatori, aquesta professió poc vocacional i gens glamurosa s’ha anat quedant sense gent. A aquests desavantatges, segons expliquen des del centre de formació APEC Granollers, s’hi suma un embús en la DGT per treure’s els permisos que pot allargar fins als nou mesos el curs per a conductor d’autobús. Més de 12 mesos en el cas dels camioners. Si una persona busca una feina estable, no té formacions superiors i aspira a un sou mitjà, aquest és el seu gremi. «Tenim una taxa d’inserció del 96%. Qui no treballa és perquè no vol», expliquen des de l’APEC. Una escassetat de conductors que aprofiten moltes persones d’edat mitjana expulsats d’un sector en reconversió i que en altres gremis tindrien dificultats de ser contractats.