Les estacions d’esquí: «Obrir pel pont seria inviable sense neu artificial»

Baqueira Beret va ser la primera a llançar-se a la piscina i va obrir unes setmanes enrere, tot i que sota mínims: 17 quilòmetres, 11 pistes i 12 remuntadors. «Unes condicions difícils», precisen representants d’aquesta estació en conversa amb EL PERIÓDICO. Reconeixen que estan molt pendents de la neu que caigui per saber si aquests mínims poden ampliar-se, cosa que es traduiria en més visitants. Es pot recordar que les estacions privades com aquesta són minoria a Catalunya. La gran patronal de la neu, d’alguna manera, és la Generalitat, que té a les seves mans la majoria d’estacions d’esquí, a través de l’empresa pública Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC).

Toni Sanmartí, director de turisme de FGC, reconeix que, sense la neu de cultiu, no seria possible obrir per la Constitució: «En la dècada dels 2000, no solíem obrir en aquestes dates, més aviat un parell de setmanes més endavant. Ara la gent s’ha acostumat a començar la temporada durant el pont, però això és gràcies a la neu artificial». Tot i així, alguns anys, ni amb neu fabricada s’ha pogut obrir per aquestes dates. «El canvi climàtic hi és i no el podem negar», afirma Sanmartí.

Els seus càlculs són que entre dimarts i dimecres hagin obert totes les pistes que depenen de la Generalitat: «Ho faran de manera justeta, amb un 30% o un 40% de les instal·lacions en marxa. La neu natural està prevista sobretot al Pirineu oriental. Per tant, servirà a Boí-Taüll, Portainé i Espot. A la Molina i la Vall de Núria, la neu artificial serà clau».

Neu artificial i sequera

La fabricació de neu artificial ha sigut criticada per alguns sectors davant la greu sequera que persisteix a Catalunya, sobretot a les conques internes. Tot i això, els responsables de les estacions destaquen que fa temps que es dediquen a produir neu de manera cada vegada més sostenible. El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i FGC, van presentar recentment un projecte a tres anys per trigar menys temps a crear la neu i estalviar aigua i energia.

Aquest any, la Generalitat ha deixat de subvencionar la fabricació de neu a les pistes d’esquí privades, però a les de Ferrocarrils es continua produint. Tot i així, insisteixen en la idea que no suposa una gran despesa d’aigua: «És aigua que no s’utilitzaria per al consum domèstic i hi ha un cicle tancat». ¿Com funciona, exactament, aquest cicle? La neu produïda es barreja amb la natural a les pistes. Totes dues, quan es fonen, acaben en una bassa d’emmagatzematge on s’afegeixen a l’aigua de la pluja. A més, aquesta reserva d’aigua, durant l’any, prioritza l’ús ramader o altres usos de les poblacions locals.

Polèmica pel patinatge

L’altra polèmica hivernal que ha desencadenat la sequera té les pistes de patinatge sobre gel en el seu epicentre. Sant Feliu de Llobregat i Manresa són algunes de les ciutats on aquesta instal·lació ha generat controvèrsia. A la primera es gastaran 25.000 litres d’aigua (més el consum d’energia corresponent) perquè la pista estigui en marxa. A la segona, 21.000 litres. Les dues localitats es troben en fase de preemergència per sequera.

Notícies relacionades

El Govern no regularà les polèmiques pistes de gel i delega la decisió en els ajuntaments

Consol Franch: "Una persona amb un trastorn mental necessita sentir-se útil"

La pista de gel de Girona serà menys gruixuda del que solia ser i consumirà un 40% menys d’aigua, segons han anunciat les autoritats. A Olot s’utilitzarà aigua regenerada i a Platja d’Aro aigua procedent d’un pou que no serviria per al consum domèstic. ¿Per què es permeten aquest tipus de pistes de gel en plena sequera, quan el Govern ha fet una crida urgent a l’estalvi?

La resposta és al decret de la preemergència (o emergència, en el cas dels municipis que ja la pateixen), que no regula específicament ni la neu artificial ni les pistes de gel. Per tant, aquest tipus d’activitats recreatives queden en mans dels ajuntaments. Fonts del Departament d’Acció Climàtica reconeixen que són els consistoris els que han de valorar si és necessari tenir una pista de gel durant aquest Nadal. De tota manera, sí que incideixen en la idea que una pista de gel no hauria d’augmentar la dotació diària fixada per les restriccions: 210 litres per habitant i dia (incloent-hi consum a la llar i les activitats econòmiques).