Tractament experimental
Paula Romero: «Porto des dels 12 prenent anticonceptius i per fi noto que un fàrmac m’ajuda»
La Paula Romero, de 19 anys, portava des de segon d’ESOsense una solució a la Síndrome d’Ovari Poliquístic (SOP), la patologia més comuna entre els casos d’infertilitat femenina. Els forts dolors de la menstruació, els cicles irregulars de fins a 6 mesos i els canvis d’humor eren els símptomes que més l’afectaven diàriament i, segons assegura la jove, un dels més significatius era la falta d’energia, ja que notava que dia rere dia s’arrossegava esperant simplement que passés la jornada. La Paula va accedir a un estudi per al primer tractament del SOP i la decisió va marcar un abans i un després en la seva vida, assegura la jove.
El ginecòleg de la Paula, després de detectar-li la síndrome, li va arribar a receptar fins a 7 tipus diferents de pastilles anticonceptives per poder buscar una solució, però aquestes mai van tenir un resultat positiu, és més, van acabar repercutint encara més en el seu físic i la seva salut mental. «Vaig arribar a pesar 85 quilos i en èpoques també en vaig pesar 45. El meu cos va assumir molts canvis, però el pitjor van ser els canvis d’humor», afirma la Paula.
La vida de la jove va fer un gir de 180 graus quan un dia va sonar la campana: la seva tieta, col·laboradora a l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, va veure un cartell amb la informació d’un estudi per a la consecució del primer tractament per tractar la Síndrome d’Ovari Poliquístic. Ràpidament li va comunicar a la seva neboda l’existència del fàrmac experimental i la Paula no va dubtar ni un segon a apuntar-se, ja que aquesta podria ser –per fi– una solució al problema que feia anys que arrossegava. «No sabia què fer ja, i el meu ginecòleg tampoc», afirma. «Tampoc perdia res, estava acostumada que experimentessin amb mi i a tenir grans canvis hormonals, així que no m’importava tornar a fer-ho si així trobava una solució al meu problema», explica la Paula.
No sabia què fer ja, i el meu ginecòleg tampoc»
Actualment, el fàrmac més comú per poder «frenar» (que no tractar) els símptomes visibles del SOP són les pastilles anticonceptives, que intenten ser una «solució» per frenar el creixement del borrissol corporal i l’acné. Però aquest «és com posar un pedaç al problema: una vegada treus el pedaç el problema continua sent-hi», afirmava la doctora Lourdes Ibáñez, coordinadora de l’estudi en Hospital Sant Joan de Déu, en una entrevista a EL PERIÓDICO.
És per això que la Paula va voler formar part de l’estudi, ja que hi ha moltes dones que pateixen la Síndrome d’Ovari Poliquístic i no hi ha cap fàrmac en el dia d’avui per tractar-ho. El SOP afecta aproximadament entre un 5 i un 10% de les dones en edat fèrtil, però és la primera causa d’infertilitat femenina. «Vaig pensar: si funciona, doncs millor, però si a mi no em val, almenys hauré participat per poder ajudar les dones que pateixin la síndrome en un futur», afirma la jove.
«Mai m’havien mirat tant»
El tractament experimental consisteix a prendre un comprimit al dia i a la mateixa hora. Aquest se centra en la causa primordial del SOP: l’excés de greix en punts on no hauria de ser, cosa que es diu greix ectòpic, fora de lloc. I l’objectiu de la medicació és redistribuir aquest greix per poder solucionar tots els problemes que després desencadena el SOP com la irregularitat de la menstruació, el borrissol corporal excessiu i l’acné.
A l’Hospital Sant Joan de Déu es porta a terme el monitoratge i les pacients fan visites regulars cada 3 mesos per portar un control i estar al dia les evolucions de cada persona. «En la meva vida m’havien mirat tant», explica la Paula, que també destaca que el contacte amb els doctors de l’estudi ha sigut molt pròxim i «en qualsevol moment t’ajudaven».
«Ara soc una altra»
Ara, amb el tractament d’un any acabat, la Paula assegura que ha notat un canvi substancial: «Soc una altra, tinc més energia i no em vaig arrossegant per les cantonades», explica. «Tu em veus abans i després del tractament i veus dues persones diferents», assegura, i explica que ara té molta més qualitat de vida, fa esport perquè té més energia i ganes, els cicles menstruals són regulars i el seu pes s’ha regulat conforme amb la seva edat i la seva altura. «En general em sento més viva, no estic deambulant com abans, que em pesava la vida», assegura la Paula.
La jove remarca la importància dels fàrmacs experimentals per a les síndromes que encara no tenen tractament: «Espero que continuï endavant i que arribi a distribuir-se al mercat, perquè pot ajudar i canviar la vida a moltes dones, com a mi», assenyala la Paula, qui reitera que l’estudi l’ha canviat moltíssim tant físicament com mentalment.
Així doncs, també ha fet un recordatori a totes les dones i persones gestants perquè acudeixin al ginecòleg, ja que «hi ha molta gent que no sap que té SOP, i sí que és veritat que cada vegada hi ha més consciència que s’hi ha d’anar, però encara queda gent que no hi va. És un tema molt tabú i encara falta molta educació sobre la salut sexual», assegura.
