Les denúncies per violència masclista augmenten un 10% a Catalunya aquest any

ALBERT GONZÁLEZ / EFE

3
Es llegeix en minuts
Beatriz Pérez
Beatriz Pérez

Periodista

Especialista en sanitat, temes de salut

Ubicada/t a Barcelona, Catalunya, Espanya

ver +

Les denúncies per violència masclistacontinuen augmentant significativament any rere any, especialment després de la pandèmia de covid. Al llarg d’aquest 2023 (des de l’1 gener fins al 31 d’octubre), els Mossos d’Esquadra han instruït un total de 14.137 denúncies, un 9,6% més respecte al mateix període de l’any anterior. A més, la policia catalana ha detingut 6.056 homes per violència masclista en l’àmbit de la parella, cosa que representa un 13,2% més que el 2022. Al llarg d’aquest any, a més, un total de 12 dones, d’entre 26 i 72 anys, van morir assassinades en mans de les parelles a Catalunya, cinc més que en el mateix període del 2022 (un 71,4% més). L’assetjament (amb una pujada del 62,8%) i el trencament de condemna (amb un augment del 17,6%) són els delictes que més pugen.

Els feminicidis augmenten un 71% i en la meitat d’aquests la gelosia en va ser el detonant

Són xifres fetes públiques aquest dijous pels Mossos d’Esquadra amb motiu del Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra les Dones, que se celebra aquest dissabte, 25 de novembre. «La violència masclista continua sent la violència més habitual que pateixen les dones. Ridiculitzar-les, controlar-les, amenaçar-les, qüestionar com vesteixen, pegar-los, deixar de pagar-los la manutenció, assassinar-les... Tot això és violència masclista», ha explicat la inspectora Montserrat Escudé, portaveu del cos policial. La denúncia, ha recordat, és un «factor de protecció».

¿Per què denuncien les dones?

Segons les xifres dels Mossos, el delicte de maltractament a la llar representa un 36,8% de tots els delictes denunciats (5.226 denúncies), seguit del delicte d’amenaces (un 22,8%, 3.229 denúncies), el trencament de condemna (un 14,3%, 2.027 denúncies) i el delicte de violència física o psíquica habitual en l’àmbit familiar (un 8,3%, 1.182 denúncies).

L’assetjament, una conducta relacionada amb la gelosia, amb la persecució a la feina, és un dels delictes que més augmenten, amb una pujada del 62,8%. Els Mossos expliquen que l’assetjament porta la víctima a alterar greument el desenvolupament de la seva vida quotidiana. Aquest delicte també es denomina ‘stalking’, anglicisme importat a causa de la seva creixent incidència en l’àmbit digital. «És un delicte crític de predicció de la violència greu», ha dit Escudé. Es produeix quan la dona expressa la voluntat de deixar la parella o quan la parella creu que la víctima la deixarà.

La inspectora ha fet especial èmfasi en el delicte d’assetjament perquè en el 50% dels feminicidis ocorreguts aquest any el detonant van ser la «gelosia» de l’agressor. «Totes aquestes conductes que manifesten gelosia extrema, o perseguir la víctima, o que la víctima deixa d’anar a treballar per por de sortir al carrer... Això ha de gestionar-se per part dels Mossos, però també cal treballar amb les dones perquè sàpiguen identificar-ho i que sàpiguen que són conductes de risc», ha dit.

Notícies relacionades

També augmenten els delictes sexuals i ho fan un 38% (passen dels 475 fets denunciats l’any passat als 654 d’aquest 2023).

14 dones assassinades

Al llarg d’aquest any, 12 dones, d’entre 26 i 72 anys, van morir assassinats en mans de les parelles o exparelles, cinc més que durant el mateix període de l’any anterior, això és, un 71,4% més. Però a més, també va ser assassinada una dona trans en mans de la parella i una dona de 79 anys en mans del seu fill. Són assassinats que els Mossos comptabilitzen com a violència masclista, però no com a feminicidis en l’àmbit de la parella, perquè la dona trans no havia fet encara el trànsit i en el cas de l’àvia va passar en mans del seu fill. En set d’aquests 14 assassinats, la gelosia en va ser el detonant. La dona trans havia posat una denúncia però en el moment de l’assassinat no disposava encara de protecció judicial.