Benvinguts a l’Espronceda de Sabadell, una escola ‘biblioteca’ per transmetre l’amor per la lectura

Cada criatura deixa sobre la taula el llibre que acaba de llegir i, entre tots, el comenten, animant-se els uns als altres, segons els seus gustos, a triar la pròxima lectura. Ni llegeixen tots el mateix ni han d’omplir la clàssica fitxa amb l’autor i els protagonistes. Es tracta d’asseure’s en cercle i parlar. De literatura, sí. Parlar en públic i en català –un repte per a molts d’ells–, però en un espai segur.

El sol entra pels finestrals des dels quals es veuen els alts blocs amb els seus característics balcons plens de roba estesa que envolten l’escola en un barri de classes populars de Sabadell i l’ambient a totes les aules del passadís, els quatre grups de cicle mitjà, és de pau. Si no sonés massa cursi, es podria descriure gairebé com a màgic. Cada cercle comenta els seus llibres amb ganes –moltes mans alçades desitjoses d’opinar–, però en un clima remarcablement tranquil.

Laura Santana i Sandra Martínez són la cap d’estudis i la directora d’aquesta escola catalogada com de màxima complexitat [és a dir, on gran part de l’alumnat prové de famílies amb situacions socioeconòmiques difícils]. Un centre amb 57 anys d’història i la virtut que tenen la majoria d’escoles d’aquella època: uns passadissos especialment amplis, que el claustre –animat per l’alumnat, via l’actiu Consell d’Infants– ha omplert de llibres. Títols exposats al seu abast, a la seva vista i altura.

Alguns, en caixes de fusta fetes a mà per la també implicadíssima conserge de l’escola; d’altres, sobre els penjadors. D’altres, en prestatgeries. Llibres temàtics, relacionats amb les matèries que treballen en cada curs i assignatura.

Volums bonics, pensats, molt ben editats i visiblement nous, res a veure amb el fons de la majoria de biblioteques escolars del país.

L’aposta de l’escola Espronceda per invertir la injecció de fons postcovid europeus i de la Conselleria d’Educació (PMOE-PROA+) per ‘aixecar’ les escoles de màxima complexitat va ser l’impuls a la lectura, una cosa que han fet comprant llibres i repartint-los per tota l’escola: a classe i als passadissos. Aquest curs, a més, tenen l’objectiu de posar a petició de l’alumnat –la millor mostra que el projecte està funcionant– una de les caixes amb llibres al pati, aprofitant l’ombra del nou tendal instal·lat per l’ajuntament el curs passat en el marc del pla de xoc per les altes temperatures als centres educatius.

Setze llengües maternes

I aquest no és l’únic objectiu per fer créixer el projecte aquest curs. Aprofitant que a l’escola es parlen 16 llengües maternes, i per implicar també les famílies en el projecte d’impuls a la lectura, les volen convidar a venir i llegir llibres en el seu idioma en veu alta –un altre dels punts forts de l’escola– a l’alumnat, obres que també passaran a formar part del fons comú.

De fet, la inversió dels fons PMOE-PROA+ en llibres ja ha servit perquè l’ampliació del fons bibliogràfic de l’escola donés més veu a biografies d’artistes dones, per exemple (ells han estat sempre sobrerepresentats), i a històries d’altres països, d’altres cultures. L’assignatura pendent ara són les llengües. La majoria de la nova obra comprada és en català, ja que és un aspecte que necessiten reforçar especialment amb el seu alumnat atesa la composició social del seu entorn, en la qual el català, fora del centre, és pràcticament inexistent.

Els llibres aquí són una eina d’acollida en tots els sentits.

«Si, per exemple, arriba un nen a mig curs des de la Xina, en l’hora de lectura en veu alta pot llegir un llibre en el seu idioma, perquè ell s’empoderi mostrant als seus companys que bé que llegeix, i que la resta vegi que no sap llegir en català perquè acaba d’arribar, però que al seu país potser era el primer de la classe», posa com a exemple Martínez. 

Llibreries de proximitat

Un altre aspecte ressenyable de la iniciativa és que han comprat el conjunt d’obres a llibreries de la ciutat, a les quals van demanar assessorament una vegada van recollir els interessos de l’alumnat (també via Consell d’Infants).

Notícies relacionades

Montessori, abandonadora

Oriol Ripoll: "Els fills haurien d’ensenyar als seus pares a jugar al Fortnite"

«Els vam enviar una llista amb els temes i gèneres que havien demanat els mateixos alumnes, i a partir d’allà elles ens van fer propostes de títols concrets, que vam estudiar amb el claustre i vam comprar», detalla la cap d’estudis, molt orgullosa (amb motius) d’un projecte que no para d’evolucionar.

Amb el pas del temps, a més, van veient els gustos dels alumnes en funció dels llibres que més s’emporten, per orientar futures compres –a cicle superior el que arrasa és el còmic–, i fins i tot més: «Si veiem que la Fatou, una de les nostres alumnes, s’ha emportat tres llibres de botànica, podem intentar estirar més el fil d’aquest interès», conclou Santana, a qui se li il·lumina la cara cada vegada que un alumne li demana un títol que no té després d’haver llegit els dos anteriors de la mateixa col·lecció i haver-s’hi ‘enganxat’. Missió complerta.