Trenta-nou menors orfes des de començament d’any: les víctimes invisibles de la violència masclista

Són nens i nenes que, en moltes ocasions, han sigut testimonis dels assassinats i, prèviament, de pallisses, cops i insults. De vegades són ells els que han demanat ajuda als veïns o els serveis d’emergència. Així ha passat aquesta setmana a Almeria i a Pozoblanco (Còrdova). Des del 2013 –any en què se’n van començar a fer estadístiques oficials– la xifra de nens i nenes orfes per la violència contra la dona ascendeix a 416. ¿Com se sobreviu al fet de veure el teu pare assassinar la teva mare? ¿Com cuida i protegeix l’Administració aquests menors? ¿Què passa quan fan 18 anys? 

Som davant de víctimes invisibles. «L’entorn de violència en el qual han viscut ha condicionat el seu benestar i ha impedit que s’hagin pogut desenvolupar en plenitud. La infància és, probablement l’època de més vulnerabilitat, quan som més dependents dels nostres progenitors», explica Joaquín García Cazorla, promotor del Fons de Beques Soledad Cazorla que gestiona Fundació Dones i que proporciona ajuda econòmica a nens i nenes per a la seva recuperació psicològica i la seva formació acadèmica. Llibres i cors formen part, precisament, del logo del Fons, una iniciativa solidària promoguda el 2016 pel marit i els fills de Soledad Cazorla, primera fiscal de sala contra la violència de gènere de la Fiscalia General de l’Estat.

Tot i que no n’hi ha estadístiques, l’experiència del Fons és que aproximadament el 70% dels assassinats masclistes es cometen davant dels fills, que tenen moltes probabilitats de desenvolupar algun problema de salut mental, com ara ansietat o depressió. Per això resulta bàsica l’assistència psicològica i proporcionar-los entorns segurs.

Vulnerables

«Després de la mort de les seves mares, la situació de vulnerabilitat no fa res més que incrementar-se», destaca García Cazorla. No només pel terrible dolor i el trauma causat per la pèrdua, amb l’impacte emocional i psicològic que suposa, sinó també perquè a partir d’aquell moment han d’afrontar un llarg i difícil camí. Una opció és que algun familiar els aculli o els adopti, amb l’impacte psicològic i econòmic que comporta per a aquestes persones. Si no, queden sota la tutela de l’Administració i vivint en cases d’acollida.

«Per a aquests nens, haver presenciat l’assassinat o haver trobat el cos de la seva mare és la punta de l’iceberg de tot el que han estat patint a casa», explica, en declaracions a Efe, Marina Cortijo, presidenta de la Federació Dones Joves, i posa èmfasi en el fet que els menors són en una etapa vital important que en marca el desenvolupament.

Al dol que experimenten s’hi afegeix un altre problema. En aquest cas, burocràtic. Accedir a les ajudes econòmiques a què tenen dret és una odissea burocràtica i infernal que depèn, a més, de la comunitat autònoma de residència. El 2019 i gràcies, entre altres iniciatives, a l’empenta del Fons de Beques Soledad Cazorla, la llei va canviar perquè la prestació per orfandat es concedís a tots els nens. Fins aleshores només es donava si la mare estava treballant i cotitzant a la Seguretat Social en el moment de la mort i si tenia 15 anys com a mínim de cotització. El 2022, també es va produir un altre canvi important: ampliar la prestació als casos en els quals no havia sigut el pare el que havia comès el crim, sinó una parella o exparella de la mare.

Joshua Alonso i la tutela del seu germà

Un exemple del viacrucis burocràtic a què s’enfronten les víctimes és el de Joshua Alonso. El 2017 la seva mare va morir en l’incendi de casa seva, provocat per la seva exparella a Redondela (a prop de Vigo). Tenia 25 anys i no va tenir temps de plorar-la.

L’assegurança no es va fer responsable de la casa al considerar el succés un suïcidi. Ni la Sesé, nom amb què era coneguda la dona, ni la seva exparella havien redactat testament. En Joshua es va haver d’enfrontar a l’impost de successions, la cancel·lació de deutes, la declaració d’hereus i, sobretot, la tutela del seu germà, menor d’edat. En Joshua va arribar a anar al Senat i al Parlament Europeu per demanar més protecció als orfes de violència masclista. La seva lluita va fer canviar lleis.

Més grans de 18 anys

Igual que en Joshua, centenars de nois i noies més grans de 18 anys també són víctimes de la violència masclista. Des del 2013 fins al 2021 (no hi ha dades del 2022 ni del 2023), 339 nois i noies majors d’edat han patit la mort de les seves mares en mans dels seus pares i pateixen un doble desemparament al veure’s exclosos de les prestacions socials.

Fins als 26 anys

Notícies relacionades

La cervesa, el vi i el pa poden contenir la clau de la longevitat

Avís de la Policia Nacional quan arribis a casa: «Si els veus, no toquis res»

En el cas dels menors, la vulnerabilitat s’incrementa quan compleixen la majoria d’edat. Llavors s’obre un altre abisme. «A partir dels 18 anys, la prestació d’orfandat està condicionada al fet que continuïn estudiant. Però ¿com es pagaran els estudis i el lloguer d’un lloc on viure? Els diners no els arriben», afirma García Cazorla. El Fons, de fet, té un nou i ferm propòsit: aconseguir que la llei ampliï la prestació i la cobertura de les ajudes fins als 26 anys.

La presidenta de la Federació Dones Joves fa la mateixa petició. «Coneixent la situació econòmica actual, no és real que als 18 anys et puguis independitzar. Es poden quedar en situació de desemparament» destaca.