Seguretat viària

Trànsit i Mossos incorporen els drons per vigilar les carreteres i sancionar els infractors

Ara per ara és una prova pilot, però la policia catalana ja està multant quan es detecta una maniobra il·legal

S’han programat 18 sortides fins que acabi l’any, quan es decidirà si s’aposta per aquestes aeronaus, com ja ha fet la DGT

En el futur podrien incorporar un cinemòmetre per caçar els vehicles que superin el límit de velocitat

4
Es llegeix en minuts
Carlos Márquez Daniel
Carlos Márquez Daniel

Periodista

Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Però de veritat es poden llegir les matrícules des de tan lluny? Joan, el pilot, gira la petita palanca que maneja el ‘zoom’ i la imatge s’acosta i s’acosta i s’acosta. Fins que, efectivament, el que era un cotxe a la llunyania passant per sobre d’una línia contínua és ara una placa en què es llegeixen, sense marge d’error, els números i les lletres de l’infractor caçat. La Direcció General de Trànsit (DGT) va començar a provar-los el maig del 2018 i va acabar el desplegament de 39 drons el juliol del 2021. El Servei Català de Trànsit (SCT) està ara en la frase embrionària amb un aparell aeri no tripulat que ja ha fet cinc incursions i en té previstes 13 més per al que queda d’any. A més de controlar i analitzar punts conflictius, els Mossos ja estan sancionant les maniobres il·legals com el canvi de carril no reglamentari, l’ús del telèfon mòbil al volant i el menysteniment del cinturó de seguretat. Control policial per terra, mar i aire.

La cita és a l’AP-7, a l’altura de Martorell, un punt complicat on s’incorporen molts vehicles procedents de l’A-2. Les explicacions les aporta Lourdes Puigbarraca, subdirectora general de Gestió del Trànsit. Van començar fa tres mesos i la prova pilot s’emmarca dins del doble objectiu que persegueix reduir la sinistralitat un 50% el 2030 i arribar a la xifra de víctimes zero el 2050. La idea de recórrer tant a la intel·ligència artificial com als drons per combatre la sinistralitat i la indisciplina a les autopistes ja es va anunciar l’octubre del 2021 i, fins i tot, es va plantejar el 2018, i ha sigut ara quan ha començat a portar-se a la pràctica en aquest punt i en altres en què detecten conflictes viaris, com l’enllaç de la C-60 i l’AP-7, punt de maridatge per als vehicles que venen del Maresme.

¿Controls de velocitat?

Amb el dron, assenyala Puigbarraca, es pot fer molt més que sancionar. Com a mínim, quatre coses més: «Gestió del trànsit en temps real, amb informació en directe que permet prendre decisions més àgils; realitzar estudis de mobilitat partint de les imatges registrades; realitzar prediccions sobre conductes de risc i sobre futures congestions, i informar en temps real i monitoritzar més i millor dispositius especials, com les operacions de tornada de les vacances».

Però hi ha «altres funcionalitats» que s’estan estudiant, com la instal·lació d’un cinemòmetre capaç de mesurar la velocitat dels vehicles que circulen per una via ràpida, el que derivaria en una multa si se supera el límit establert en aquesta artèria. Això, no obstant, cal veure si passarà. «Primer volem veure quin efecte té aquest primer dron. Més endavant ja veurem si ampliem les seves funcions».

No hi ha xifra oficial, però ja han sigut unes quantes les sancions que han brollat d’aquests primers controls amb dron. Joan Salarich, director tècnic de Mars Intelligence, és la persona encarregada de pilotar l’aparell, un DJI Matrice 300 armat amb una càmera d’alta resolució. Pot allunyar-se fins a 15 quilòmetres, però el radi d’actuació legal en aquests casos és de 500 metres, cosa que obliga, assenyala la responsable de Trànsit, a «afinar molt en la selecció dels objectius». Mentre Joan maneja la ‘palanca de control’, tècnics del SCT visualitzen les imatges i agents dels Mossos fan el mateix però amb els ulls centrats en possibles entremaliadures al volant.

D’Ibai Llanos a l’AP-7

Notícies relacionades

En els dos casos, van indicant al pilot què volen veure i quina zona els interessa ampliar. Sempre, sense superar els 120 metres d’altura i sense poder sobrevolar l’autopista, ni que sigui per passar a l’altre costat. «Sempre hem d’anar en paral·lel i el mateix costat, no podem ni creuar-la», assenyala Joan. Molt diferent va ser la feina que aquest expert va fer per vigilar el perímetre de La Gran Velada del Año, la trobada de ‘streamers’ organitzada per Ibai Llanos i celebrada fa un parell de setmanes. Podria haver contractat una avioneta o un helicòpter, perquè per diners no serà, però el cert és que la qualitat de la imatge del dron, i Trànsit ho confirma, és «molt superior».

En el futur, si la cosa qualla i es porta a terme una compra de drons o s’externalitza la feina a través d’un concurs públic, en cada operatiu es gravaran i emmagatzemaran totes les imatges. Ara com ara no en queda registre perquè això és una prova pilot amb una sola nau, però això no evita la sanció. Les persones ja multades no rebran cap foto de la seva indisciplina, assenyala Puigbarraca, però és «com si et paressin a la carretera perquè han vist alguna cosa illegal amb els seus propis ulls». Es podria recórrer la ‘dolorosa’, però els cossos policials tenen una cosa que la resta de mortals no tenen: el principi de veracitat. És a dir, si és la seva paraula contra la de qualsevol civil, guanya l’uniforme. Si hi ha la imatge d’un dron pel mig, ja parlem de golejada.