Així es viu el dol a l'estiu

Les vacances són una època especialment complicada per les persones que han perdut a un ser estimat 

La Fundación Mémora compta amb un servei especialitzat de suport al dol amb atenció telefònica, presencial i en xarxa

L’estiu és una època especialment difícil per a les persones que han perdut a un ser estimat

L’estiu és una època especialment difícil per a les persones que han perdut a un ser estimat / Shutterstock

5
Es llegeix en minuts
Xavier Pareja

L'estiu és una de les èpoques més esperades de l'any per a tothom. El bon temps convida a gaudir d'activitats a l'aire lliure com anar a la platja, fer un capbussó en la piscina o prendre's una canya a la terrassa d'algun bar. També és el moment de gaudir de les tan merescudes vacances i desconnectar de l'enrenou diari amb la família o amics. Però en uns certs moments de la vida, com la defunció d'un ser estimat, pot convertir-se en una època dolorosa

"La pèrdua d'un ser estimat desencadena emocions molt intenses com la ràbia, la culpa o la tristesa que, en moltes ocasions, ens desestabilitzen i s'escapen del nostre control. Per aquest motiu, les persones malaltes consideren el procés de dol com una muntanya russa amb moltes pujades i baixades", explica Lola Cabrera, psicòloga especialitzada en dol dels Espais de Suport de Fundación Mémora. Aquest procés no coneix d'estacions i, en dates assenyalades com les vacances d'estiuNadal, el dolor pot accentuar-se. 

Com es viu el dol a l'estiu 

Per una persona que està transitant un procés de dol, el temps lliure i la falta de rutines pot facilitar la recurrència a pensaments sobre el que s'ha perdut. "Associem l'estiu a temps lliure, descans, oci o viatges. Esperem amb il·lusió l'arribada de les vacances per a compartir-les amb família i amics. Però, per a una persona que ha perdut un ser estimat, aquestes dates poden fer més evident la pèrdua i augmentar el sentiment de buit i solitud", apunta l'experta en dol. 

En aquest sentit, Cabrera assegura que es tracta de moments en els quals el dolgut sent la nostàlgia per les experiències passades amb la persona morta. "Apareixen els records dels estius compartits amb aquest ser estimat i mai més podran repetir-se", afirma la col·laboradora dels Espais de Suport de la Fundación Mémora. A tot això també cal sumar un altre factor. La xarxa de suport, aquelles persones que estan prop de l’afectat durant el procés de dol, també se'n van de vacances. El que podria incrementar aquest sentiment de buit i solitud. 

A l'estiu, el sentiment de solitud i buit pot tornar-se més intens



/ Shutterstock

En el cas dels nens, Cabrera assegura que és important abordar el tema amb naturalitat i trencant els tabús. "Moltes vegades es tenen en compte i també estan afectats. Cal tractar el tema amb naturalitat i afavorir un clima en el qual puguin expressar obertament el que senten", apunta l'experta. El més rellevant per abordar el dol en una època com l'estiu és garantir-los estabilitat i mantenir rutines. "Estaria bé oferir-los activitats perquè ells triïn. Planificar activitats per compartir amb altres nens, organitzar alguna excursió a l'aire lliure i estar en contacte amb la naturalesa, etc.", explica Cabrera. 

Les cinc fases del dol 

El dol és un procés psicològic, biològic i social que és dinàmic i passa per diferents fases. Aquest model va ser descrit per primera vegada per la psiquiatra Elisabeth Kübler-Ross i consta de cinc fases diferents: 

  1. Negació. En aquesta fase la persona malalta nega una realitat que li resulta devastadora i mostra incredulitat. 

  2. Ira. Quan ja no és capaç de continuar negant la defunció del ser estimat, s'instal·la la ira com una resposta a la frustració. 

  3. Negociació. Es busca en la religió, en la medicina o en qualsevol altra àmbit la manera de revertir la situació i alleujar el dolor. 

  4. Depressió. Quan comença a instal·lar-se la certesa que la pèrdua és irreversible, la tristesa ocupa tot l'espai. 

  5. Acceptació. En aquest punt, s'accepta que la persona ha desaparegut i s'aprèn a viure sense ella. 

"Posteriorment, han anat sorgint altres models, com el model de tasques descrit per William Worden, que posa l'accent en les diferents tasques que implica adaptar-se a la situació de pèrdua. Aquest és un model molt acceptat actualment i a partir del qual es treballa en psicoteràpia", explica Cabrera. 

Com es gestiona el dol? 

Gestionar el procés de dol és important. De no fer-ho, pot tenir conseqüències negatives en la salut física i mental de la persona que està passant el dol. "Podria agreujar malalties que ja patia o generar nous símptomes. El dol pot cronificar-se i, en algunes circumstàncies, pot acabar desembocant en patologies com l'estrès posttraumàtic, la depressió o el trastorn d'ansietat", assegura l'experta. 

En aquest sentit, és recomanable seguir algunes pautes com cuidar-se i descansar o mantenir rutines, entre altres. "És fonamental comprendre el procés de dol com una cosa natural, sense voler córrer molt i respectant els ritmes. Cal donar-se permís per sentir dolor, però no cal aferrar-se a ell. També cal donar-se permís per a sentir moments de benestar, buscar activitats gratificants i mantenir la interacció social", afirma Cabrera. 

Entorn i ajuda professional 

Per una persona que està vivint un procés de dol, la xarxa de suport és important. I la millor manera d'ajudar a algú que està passant per una situació dolorosa és acompanyant-lo. "Cal mostrar disponibilitat, respectant els espais i els temps de l'altre. S'ha d'escoltar més i parlar menys. Respectar i no jutjar. Oferir consol amb frases com "la vida segueix" o "el temps ho cura tot" no ajuda, pot generar més malestar per minimitzar el sentiment de pèrdua i jutjar la seva reacció", assegura la psicòloga. 

La xarxa de suport durant un procés de dol és molt important

/ Shutterstock

Si la situació arriba a complicar-se, impedint un funcionament normal de la vida quotidiana, s'ha de buscar ajuda professional. "Una personalitat pessimista, un estil d'evitació a l'hora d'afrontar els problemes o una mort traumàtica poden ser alguns desencadenants", apunta Cabrera. En aquest sentit, l'experta destaca que la participació en grups de suport, per exemple, pot ser un bon recurs per compartir, normalitzar i validar emocions

La Fundación Mémora compta amb un programa gratuït d'atenció al dol de manera presencial, telefònica i en línia. Així, per exemple, les famílies tenen un servei de suport telefònic les 24 hores del dia amb atenció professional, grups de suport moderats per psicòlegs en els quals compartir l'experiència, recursos i estratègies; suport virtual a través de la comunitat "El teu suport en xarxa" i sessions presencials d'atenció psicològica. "L'atenció d'un professional especialitzat pot ajudar la persona a controlar-se amb les emocions i els pensaments, i a utilitzar estratègies d'afrontament que facilitin l'adaptació", assegura la psicòloga col·laboradora de Mémora

Lectures sobre dol per l'estiu 

Un dels millors recursos en aquestes situacions són els llibres que parlen sobre la temàtica. En aquest sentit, la Fundació Mémora destaca cinc lectures: