Una jove que va superar la depressió: «N’acabes sortint, però durant un temps és com estar al fons del mar sense poder nedar»

Aquesta jove argentina, quefa cinc anys que viu a Barcelona amb la seva família, va desenvolupar una depressió severa per múltiples factors. Però un d’ells va ser el ‘bullying’ que va patir al llarg de tota la seva infància i adolescència. Els seus companys de classe li escrivien missatges per Facebook i recorda molts moments en què es quedava sola al pati de l’escola. També com era sempre l’última a ser triada en els grupsd’Educació Física de l’escola. «Tot va explotar a l’arribar a Barcelona», explica. Recorda el dia que va anar, acompanyada de la seva mare, al seu metge de capçalera a explicar-li que necessitava ajuda psicològica. «No em va fer cas i aquell mateix dia vaig acabar a Urgències de l’Hospital Clínic i, després, ingressada».

Tot i que ho explica amb un somriure, no ha oblidat la cruesa d’aquella etapa. «Per a mi la depressió és com estar al fons de l’oceà sense poder nedar perquè no en saps, però alhora intentant arribar a la superfície sense ser-ne capaç. Estàs cansada, la teva ment no funciona com caldria. És un cansament gegant. I estàs sola en aquest oceà», explica la Yazmín. També recorda com la van sobremedicar a l’hospital («vaig patir efectes secundaris com rigidesa i dificultats en la parla»), però explica amb carinyo que, després d’aquesta mala experiència, a l’Hospital de dia de Nou Barris, a Barcelona, la van ajudar molt.

«Allà hi vaig estar gairebé un any i mig, m’hi passava el dia, era com casa meva. Va ser on veritablement vaig sentir que algú m’acompanyava en tot el procés», explica aquesta jove, que destaca la importància del bon acompanyament a les persones que, com ella, van patir o pateixen algun trastorn de salut mental. «El que sentim importa i mereixem ser escoltats i ajudats. Animo la gent a demanar ajuda, a anar al psicòleg –si el pot pagar–. I que intenti expressar-se i dir el que sent».

L’estigma de la salut mental

Notícies relacionades

Espanya afronta sense recursos un pic històric de suïcidis infantils

Un de cada quatre catalans d’entre 11 i 18 anys s’ha autolesionat alguna vegada

A ella particularment la va ajudar molt l’escriptura. És autora d’un llibre, ‘Almas azules’, en què explica la seva experiència en primera persona amb la depressió. També la va ajudar molt Obertament Catalunya, sobretot a l’hora d’acabar amb l’«autoestigma» que ella mateixa patia per tenir depressió. «Aquí t’escolten, t’accepten i tenen en compte totes les persones», assegura.

De fet, aquest estigma, que també procedia de l’entorn, cap al seu trastorn de salut mental va fer que empitjorés la seva situació anímica. «Em portava a invalidar les meves emocions. Jo m’invalidava per tots els traumes que arrossegava i m’imposava somriure a la vida. Això em va fer creure que el que em passava no era tan important. I és molt important parlar sobre això», reivindica la Yazmín.