El 54% d’alumnes catalans mengen a l’escola, però ¿com funcionen els menjadors escolars?

Malgrat que les comparacions són odioses i que la situació està lluny de ser idíl·lica [encara corre per les escoles molt pa congelat], sabem una cosa: els menjadors catalans, en general –sempre hi ha excepcions– estan bastant millor que en moltes altres comunitats autònomes, on aquest servei està majoritàriament gestionat per grans empreses i fins i tot multinacionals. Lluny d’aquest model de macrocuines, a Catalunya primen els menjadors escolars gestionats per petites o mitjanes empreses o entitats del tercer sector, una cosa especialment valorada per les famílies.

¿Qui paga el servei?

Malgrat que el menjador escolar és un servei públic, la competència del qual recau en el Departament d’Educació, institució que al seu torn delega la gestió en els consells comarcals com veurem més endavant, qui paga el 100% del seu cost són les famílies (exceptuant les famílies amb dret a beca). ¿Quant paguen? La tarifes del curs vinent està en 6,91 euros per alumne i dia (IVA inclòs) en els casos en els quals les criatures es queden tots els dies, i un 10%, més, fins als 7,60 euros, per als alumnes que facin ús del servei de manera esporàdica. El preu inclou no només el menjar, sinó el monitoratge del temps de migdia.

¿Com es regula?

Els menjadors escolars a Catalunya es regeixen per un decret del llunyà any 1996 que, malgrat els nombrosos intents, encara no s’ha actualitzat. Un decret que recull dues modalitats de gestió: la directa i la indirecta. En la gestió directa, el servei el deixa personal contractat directament per la mateixa administració, una cosa que a la pràctica no passa. En la immensa majoria d’ocasions es recorre a la gestió indirecta.  

¿A qui delega en primera instància el Departament d’Educació la gestió dels menjadors? Principalment a tres institucions: als consells comarcals (la manera més comuna, igual que passa amb la gestió de les beques-menjador), als ajuntaments o a les direccions dels centres. Aquests, al seu torn, solen delegar la gestió o bé a alguna empresa a través d’un concurs o bé via un conveni amb l’ampa o afa del centre, una cosa que, segons dades de la principal associació de famílies de l’escola pública catalana, l’Affac, passa en prop del 40% de centres públics.

Dins d’aquest gairebé 40%, el 10% d’afes/ampes fa una gestió directa –contracten ells el personal– i el 90% contracta tercers, «en la majoria d’ocasions a petites empreses o cooperatives; mentre que les empreses més grans són les que guanyen els concursos públics per paquets que obren els consorcis», assenyala Lidón Gasull, directora de l’Affac.

¿Quines empreses hi ha al darrere?

Pep Montes, gerent de l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (Acellec), la patronal de referència al sector de l’oci educatiu, la línia de negoci més important del qual són els menjadors escolars, apunta que «la singularitat catalana» és que la gran majoria del servei es porta des de petites o mitjanes empreses.

Segons càlculs de la patronal, entre un 50% i un 60% dels menjadors escolars estan en mans de petites i mitjanes empreses (en moltes ocasions contractades per les afes); un 30% els gestionen entitats del tercer sector (Fundesplai, Pere Tarrés...) i la resta (entre el 10 i el 20%), empreses grans com Eurest (sota el nom de Scolarest), Serhs o Clece, empresa multiserveis del grup ACS, propietat de Florentino Pérez.

A diferència de Catalunya, on entre un 80 i un 90% del sector ho controlen pimes, cooperatives i afes, en el conjunt de l’Estat, quatre grans empreses controlen el 70% dels menjadors escolars, segons l’informe de l’Observatori DESC del 2020. En primer lloc, i per ordre de quota de mercat, figura Serunion, del grup francès Elior, que serveix al 30% de menjadors d’escoles públiques espanyoles. El segon lloc l’ocupa Eurest a través de la seva filial Scolarest, del grup britànic Compass. En tercer lloc, Aramark, de capital nord-americana. I en quart, Ausolan, del grup Mondragón. D’aquestes quatre, la que gestiona més centres a Catalunya és Scolarest.

A les ‘big four’ de l’Estat, les segueixen altres empreses com Mediterrània, la filial catalana de la qual, Servei d’Àpats, treballa amb 150 centres, Sodexo (capital francès), Clece (en mans d’ACS) i ISS, propietat de Goldman Sachs, segons l’informe esmentat.

¿On es cuina?

Notícies relacionades

No te’n donaré ni cinc

Dos milions de dones pateixen violència econòmica

El menjador escolar pot fer-se a través d’un càtering o utilitzant cuina pròpia del centre, l’opció més valorada per les famílies. «El càtering sol ser l’opció de les empreses més grans, ja que és la més rendible, i existeixen dos tipus de càtering, la línia calenta, la més habitual, en la qual es fa el repartiment diari del menjar elaborat el mateix dia, i la línia freda, ja gairebé en extinció, però encara es dona en algun cas, el model precuinat del menjar dels avions», relata Gasull, que defensa la necessitat d’actualitzar el decret del 96 blindant la possibilitat que les afes poden gestionar el servei perquè les famílies puguin vetllar directament per l’alimentació dels seus fills.

¿Què és el temps de migdia?

Entre tots els motius que tant Gasull com Montes assenyalen per argumentar la urgència d’actualitzar el decret vigent de menjadors del 96 –en l’acord marc del qual el Departament assegura estar treballant– hi ha que el conegut com a «temps de migdia» sigui reconegut com a temps educatiu. Montes insisteix que els concursos públics per a la gestió dels menjadors no poden ser de restauració, sinó reconèixer-los com atemps educatiu, i Gasull conclou que el menjador escolar hauria de ser «un servei públic i gratuït, per la qual cosa hauria de gestionar-lo la mateixa escola».